projecte-aina/CA-GL_Parallel_Corpus

ca stringlengths 3 1.79k	gl stringlengths 4 734
S'han trobat assentaments adjudicats en aquesta etapa a la zona limítrofa entre les províncies de La Corunya i Lugo.	Atopáronse asentamentos adxudicados a esta etapa na zona limítrofe entre as provincias da Coruña e Lugo .
A la vall d'Arnela hi ha llocs que van proporcionar burins, perforadors i raspadors.	No val de Arnela existen lugares que proporcionaron burís , perforadores e raspadoiros .
D'aquesta època hi ha art moble, probablement relacionada amb la concepció religiosa que tenien els habitants d'aquella època de Galícia.	Desta época hai arte moble , probabelmente relacionada coa concepción relixiosa que tiñan os habitantes daquela época da nosa terra .
Es desenvolupa entre el 5000 i el 3000 aC el període denominat neolític, caracteritzat principalment pel naixement de l'agricultura i la domesticació d'animals, a més de la ceràmica.	Desenvólvese entre o 5000 e o 3000 a.C. o período denominado Neolítico , caracterizado principalmente polo nacemento da agricultura e a domesticación de animais , ademais da cerámica .
En conrear els aliments i criar animals, va haver-hi més possibilitats d'alimentar-se, amb el que va augmentar la població.	Ao cultivar os alimentos e criar animais , houbo máis posibilidades de se alimentar , co que aumentou a poboación .
El clima es va fer encara més càlid i humit, la qual cosa va afavorir el creixement de la vegetació.	O clima fíxose aínda máis cálido e húmido , o que favoreceu o crecemento da vexetación .
Els habitants de la Galícia d'aquesta època van ocupar zones altes, per tenir una vegetació menys frondosa, i ser la terra menys dura per treballar-la.	Os habitantes da Galiza desta época ocuparon zonas altas , por ter unha vexetación menos frondosa , e ser a terra menos dura para traballala .
La vegetació predominant estava composta de rouredes, sureres, oms, freixes, avellaners...	A vexetación predominante estaba composta de carballeiras , sobreiras , ulmos , freixos , abeleiras ...
Dolmen de Pedra Cuberta, exemple de monument megalític, a Vimianzo	Dolmen de Pedra Cuberta , exemplo de monumento megalítico , en Vimianzo
D'aquesta època data el Megalitisme, és a dir, la construcció de grans monuments de pedra.	Desta época data o Megalitismo , é dicir , a construción de grandes monumentos de pedra .
Aquests monuments els trobem per tota Galícia, des de la vora del mar fins a les altes muntanyes orientals.	Estes monumentos atopámolos por toda Galiza , dende a beiramar ata as altas montañas orientais .
S'hi troben dos tipus de construccions megalítiques, els dòlmens i menhirs, repartits per tota la comunitat.	Atópanse dous tipos de construcións megalíticas , os dolmens e menhires , repartidos por toda a comunidade .
Aquestes gents van haver de practicar una agricultura itinerant de desbrossament, la qual cosa parla d'un seminomadisme.	Estas xentes deberon practicar unha agricultura itinerante de roza , o que fala dun seminomadismo .
També devia ser important la ramaderia, sobretot d'ovelles, cabres i vaques, així com la caça, ja que a l'interior dels dòlmens s'han trobat puntes de fletxa, emprades especialment en l'activitat venatòria.	Tamén debía ser importante a gandería , sobre todo de ovellas , cabras e vacas , así como a caza , xa que no interior das antas se atoparon puntas de frecha , empregadas especialmente na actividade venatoria .
També devia ser important per a la seva alimentació el marisqueig a la vora del mar.	Tamén debeu ser importante para a súa alimentación o marisqueo na beiramar .
Van ser uns grans especialistes en el treball de la pedra, emprant granits o pissarres per edificar, mentre que per als objectes polits prefereixen les roques metamòrfiques, i per a adorns o com a materials rituals utilitzen azabaches o blenda.	Foron uns grandes especialistas no traballo da pedra , empregando granitos ou lousas para edificar , mentres que para os obxectos pulimentados prefiren as rochas metamórficas , e para adornos ou como materiais rituais utilizan acibeches ou blenda .
Els materials més abundants d'aquesta època són de pedra, amb instruments com puntes de fletxa, destrals, ascles, cicels, ganivets, aixades, maces...	Os materiais máis abondosos desta época son de pedra , con instrumentos como puntas de frecha , machados , lascas , ciceis , coitelos , aixadas , mazas ...
També es van poder trobar perles de collaret de color verd, plaques perforades, prismes de quars cristal·litzat i ídols.	Tamén se puideron atopar contas de colar de cor verde , placas perforadas , prismas de seixo cristalizado e idoliños .
Se sap que feien objectes ceràmics, que presentaven una decoració impresa amb petxines de bivalves.	Sábese que facían obxectos cerámicos , que presentaban unha decoración impresa con cunchas de bivalvos .
En el Dolmen de Dombate o en el d'Axeitos s'han trobat ídols o representacions d'avantpassats, o dels vius que hi són presents, sense estar clara encara la seva funció.	No Dolmen de Dombate ou no de Axeitos atopáronse ídolos ou representacións de antepasados , ou dos vivos que están presentes , sen estar clara aínda a súa función .
Alguns dòlmens van aparèixer amb les lloses de la cambra o, en alguns casos, del corredor, amb una decoracions gravades, sent possible que algunes estiguessin pintades.	Algunhas antas apareceron cos chantos da cámara ou , nalguns casos , do corredor , cunha decoracións gravadas , sendo posíbel que algunhas estivesen pintadas .
Els motius són irregulars o ondulats, circs concèntrics, idoliformes, cruciformes...	Os motivos son irregulares ou ondulados , circos concéntricos , idoliformes , cruciformes ...
Els grecs (així ho constata Estrabó, c.	Os gregos ( así o constata Estrabón , c .
63 la.C. - c .	63 a.C. - c .
24 dC) coneixien els habitants d'aquest extrem peninsular amb el nom de Kallaikoi.	24 d.C. ) coñecían os habitantes deste extremo peninsular co nome de Kallaikoi .
Els romans van integrar en el seu imperi aquest territori serodiament, i a la finals del segle I aC i més tard encara, amb l'emperador Dioclecià, al segle III, es va designar com a província romana amb el nom de Gallaecia, seguint el topònim antic.	Os romanos integraron no seu imperio este territorio serodiamente , xa a finais do século I a.C e máis tarde aínda , co emperador Diocleciano , no século III , designouse como provincia romana co nome de Gallaecia , seguindo o topónimo antigo .
Cal no confondre els pobles kallaikoi amb els gals de la llatina Gallia.	Non hai que confundir os pobos kallaikoi cos galos da latina Gallia .
Són assentaments completament diferents.	Son asentamentos completamente distintos .
L'estudi i l'ensenyament d'aquest tema és una cosa molt complexa, degut sobretot a l'opinió persistent, tan divulgada com errònia, que aquesta regió havia estat la més celtizada de la Península Ibèrica.	O estudo e a ensinanza deste tema é algo moi complexo , debido sobre todo á opinión persistente , tan divulgada como errónea , de que esta rexión fora a máis celtizada da Península Ibérica .
Els arqueòlegs, historiadors i investigadors de totes les èpoques, a la vista dels trobats arqueològics i amb l'ajuda dels escrits de grecs i romans, expliquen com va poder ser i en què va consistir l'arribada de certs grups cèltics a aquesta regió.	Os arqueólogos , historiadores e investigadores de todas as épocas , á vista dos achados arqueolóxicos e coa axuda dos escritos de gregos e romanos , contan como puido ser e en que consistiu a chegada de certos grupos célticos a esta rexión .
Són estudosos de la història que van anar directament a les poques fonts que poden manejar, sense conformar-se amb traduccions anteriors, moltes vegades mal interpretades i que van poder veure les nombroses petjades deixades pels celtes, al llarg i ample de Galícia, com els castros.	Son estudosos da historia que foron directamente ás poucas fontes que poden manexar , sen conformarse con traducións anteriores , moitas veces mal interpretadas e que puideron ver as numerosas pegadas deixadas polos celtas , ó longo e ancho de Galiza , como os castros .
Sembla ser que alguns grups del poble cèltic que havia arribat fins al sud de la península Ibèrica no van trobar acomodament en aquestes terres i van iniciar un altre viatge migratori, en diferents etapes ja tardanes, cap al nord, a través de terres lusitanes.	Semella que algúns grupos do pobo celta que chegara ata o sur da Península Ibérica non atoparon acomodo nestas terras e iniciaron outra viaxe migratoria , en distintas etapas xa tardías , cara ó norte , a través de terras lusitanas .
Aquesta situació d'emigrants celtes des del sud, per l'oest, cap al nord, és bastant inquieta i no arriben a estabilitzar-se a la regió galaica fins al segle I aC, quan ja es trobava bastant hispanitzada.	Esta situación de emigrantes celtas dende o sur , polo oeste , cara ó norte , é bastante inqueda e non chegan a estabilizarse na rexión galaica ata o século I a.C. , cando xa se atopaba bastante hispanizada .
És el grup conegut com sefes, que es mou cap al segle III la.C. i que van situant-se alguns entre el riu Tajo i el riu Duero i altres, com ja es va dir, els que segueixen cap a Galícia.	É o grupo coñecido como sefes , que se move cara o século III a.C. e que van situándose algúns entre o río Texo e o río Douro e outros , como xa se dixo , os que seguen cara Galiza .
Al mateix temps que això passava, es produïa a les costes galaiques el desembarcament de gents nòrdiques procedents de Bretanya.	Ao mesmo tempo que isto ocorría , producíase nas costas galaicas o desembarco de xentes nórdicas procedentes da Bretaña .
L'arqueologia ho demostra així a través dels trobats de punta Neixón a la ria d'Arousa, a la província de La Corunya.	A arqueoloxía acreditao así a través dos achados de punta Neixón na ría de Arousa , na provincia da Coruña .
Els celtes sefes van trobar aquestes terres bastant poblades.	Os celtas sefes atoparon estas terras bastante poboadas .
Estrabó assegura que hi havia unes 50 tribus de pobles diferents, mentre que Plini diu que eren més de 65.	Estrabón asegura que había unhas 50 tribos de pobos diferentes , mentres que Plinio di que eran máis de 65 .
El professor (historiador, arqueòleg i escriptor) Florentino López Cuevillas en la seva obra La civilización céltica en Galicia (Porto y C.iba Editores, 1953), després d'exposar un estudi exhaustiu sobre l'aspecte polític i geogràfic, assegura que totes aquestes tribus, en la major part, no eren celtes.	O profesor ( historiador , arqueólogo e escritor ) Florentino López Cuevillas na súa obra La civilización céltica en Galicia ( Porto y C.ía Editores , 1953 ) , despois de expoñer un estudo exhaustivo sobre o aspecto político e xeográfico , asegura que todas estas tribos , na maior parte , non eran celtas .
La relació de tribus precèltiques que es pot donar és bastant extensa:	A relación de tribos pre-célticas que se pode dar é bastante extensa :
Oestrimnios (relacionats amb els lígurs (i comuns de països bretons, anglesos i irlandesos), que van romandre fins a l'arribada dels romans), albiones, seurros, tiburos, bibalos, caporos, zoelas, nobiagoi, abii, tirii, veasmini, salassi, rilenii, hel·lens, grovios etc., tots ells assentats des de l'Edat de Bronze, és a dir, abans del 600 aC.	Oestrimnios ( relacionados cos lígures ( e comúns de países bretóns , ingleses e irlandeses ) , que permaneceron ata a chegada dos romanos ) , albións , seurros , tiburos , bibalos , caporos , zoelas , nobiagoi , abii , tirii , veasmini , salassi , rilenii , helenos , grovios etc. , todos eles asentados dende a Idade de Bronce , é dicir , antes do 600 a.C .
Aquest és el fons de la població precèltica, que és la mateixa que la normanda, anglesa i irlandesa.	Este é fondo da poboación precéltica , que é a mesma que a normanda , inglesa e irlandesa .
D'aquests pobladors procedeixen les semblances ètniques entre aquests pobles i no de l'arribada dels celtes.	Destes poboadores proceden as semellanzas étnicas entre estes pobos e non da chegada dos celtas .
Les analogies entre gallecs i irlandesos actuals no vénen d'un parentiu cèltic, sinó d'una comunitat ètnica anterior que es remunta a 2.000 anys enrere.	As analoxías entre galegos e irlandeses actuais non veñen dun parentesco céltico , senón dunha comunidade étnica anterior que se remonta a 2.000 anos atrás .
Les tribus celtes dels sefes acabats d'arribar es van superposar a aquestes altres més antigues i es van adaptar bastant bé, es creu pel seu caràcter afí indoeuropeu.	As tribos celtas dos sefes acabados de chegar superpuxéronse a estoutras máis antigas e adaptáronse bastante ben , crese que polo seu carácter afín indoeuropeo .
Van ser els celtes els que es van acomodar i la seva influència va ser, en la majoria dels casos, tardana i esporàdica, segons es pot saber per la confirmació de l'estudi de l'arquitectura i la metal·lúrgia.	Foron os celtas os que se acomodaron e a súa influencia foi , na maioría dos casos , tardía e esporádica , segundo se pode saber pola confirmación do estudo da arquitectura e a metalurxia .
L'esmentada població autòctona més antiga va conservar la seva destacada personalitat lingüística i cultural i també va saber intercanviar aspectes culturals amb la civilització cèltica.	A dita poboación autóctona máis antiga conservou a súa destacada personalidade lingüística e cultural e tamén soubo intercambiar aspectos culturais coa civilización céltica .
Hi va haver un veritable canvi de costums i de coneixements.	Houbo un verdadeiro troco de costumes e de coñecementos .
D'elles, la quarsita és la roca majoritària dins dels trobats coneguts.	Delas , a cuarcita é a rocha maioritaria dentro dos achados coñecidos .
Destaca la seva presència al jaciment de Porto Maior (As Neves) on arriba al 90% de les indústries.	Salienta a súa presenza no xacemento de Porto Maior ( As Neves ) onde alcanza o 90% das industrias .
També està present en els jaciments d'O Cabrón (Arbo) i Gándaras de Budiño, amb la particularitat que en aquests últims la quarsita és aliena a la geologia dels trobats, per la qual cosa els antics habitants van haver de forçosament transportar-la d'altres llocs, en el cas de Gándaras de Budiño des de diversos quilòmetres de distància.[4]	Tamén está presente nos xacementos do Cabrón ( Arbo ) e Gándaras de Budiño , coa particularidade que nestes últimos a cuarcita é allea á xeoloxía dos achados , polo que os antigos habitantes tiveron que forzosamente transportala doutros sitios , no caso de Gándaras de Budiño dende varios quilómetros de distancia. [ 4 ]
La falta de restes òssies així com de fauna en els trobats del Plistocè mitjà a Galícia, impedeixen acreditar el tipus d'homínid que va construir aquestes primeres eines.[1] No obstant això, els avanços com la recent seqüència sedimentària quaternària desenvolupada en la conca baixa del riu Miño permetran a futur reconstruir aspectes paleobiològics o geològics, així com un registre més complet del primer poblament humà de tot el nord-oest ibèric.[2]	A falla de restos óseos así como de fauna nos achados do Plistoceno medio en Galicia , impiden acreditar o tipo de homínido que construíu estas primeiras ferramentas. [ 17 ] Sen embargo os avances como a recente secuencia sedimentaria cuaternaria desenvolvida na conca baixa do río Miño permitirán a futuro reconstruír aspectos paleobiolóxicos ou xeolóxicos , así como un rexistro máis completo do primeiro poboamento humano de todo o noroeste ibérico. [ 1 ]
D'aquest període són els assentaments d'A Piteira (Toén), A Chaira (San Cibrao de Las), Pazos (San Cibrao das Viñas), Chan de Cereixo (A Portavedra, Gondomar), Arbo[1] i les Gándaras de Budiño (Porriño) i Camposancos (A Guarda).	Deste período son os asentamentos da Piteira ( Toén ) , A Chaira ( San Cibrao de Las ) , Pazos ( San Cibrao das Viñas ) , Chan de Cereixo ( A Portavedra , Gondomar ) , Arbo [ 18 ] e as Gándaras de Budiño ( Porriño ) e Camposancos ( A Guarda ) .
A Forca do Lobo és un lloc de la parròquia de Cesullas a l'ajuntament corunyès de Cabana de Bergantiños a la comarca de Bergantiños.	A Forca do Lobo é un lugar da parroquia de Cesullas no concello coruñés de Cabana de Bergantiños na comarca de Bergantiños .
Tenia 1 habitant l'any 2018 segons dades de l'Institut Nacional d'Estatística que era 1 home.	Tiña 1 habitante no ano 2018 segundo datos do Instituto Nacional de Estadística que era 1 home .
A Lagoa és un lloc de la parròquia de Cerqueda a l'ajuntament corunyès de Malpica de Bergantiños a la comarca de Bergantiños.	A Lagoa é un lugar da parroquia de Cerqueda no concello coruñés de Malpica de Bergantiños na comarca de Bergantiños .
Tenia 16 habitants l'any 2018 segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística dels quals eren 8 homes i 8 dones.	Tiña 16 habitantes no ano 2018 segundo datos do Instituto Nacional de Estadística dos cales eran 8 homes e 8 mulleres .
Guisande és un lloc de la parròquia d'Anos a l'ajuntament corunyès de Cabana de Bergantiños a la comarca de Bergantiños.	Guisande é un lugar da parroquia de Anos no concello coruñés de Cabana de Bergantiños na comarca de Bergantiños .
Tenia 14 habitants l'any 2018 segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística dels quals eren 5 homes i 9 dones.	Tiña 14 habitantes no ano 2018 segundo datos do Instituto Nacional de Estadística dos cales eran 5 homes e 9 mulleres .
Os Muíños de Abaixo és un lloc de la parròquia de Coiro a l'ajuntament corunyès d'A Laracha a la comarca de Bergantiños.	Os Muíños de Abaixo é un lugar da parroquia de Coiro no concello coruñés da Laracha na comarca de Bergantiños .
Tenia 22 habitants l'any 2009 segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, dels quals eren 9 homes i 13 dones.	Tiña 22 habitantes no ano 2009 segundo datos do Instituto Nacional de Estadística , dos cales eran 9 homes e 13 mulleres .
El Casal do Monte és un lloc de la parròquia de Coiro a l'ajuntament corunyès d'A Laracha a la comarca de Bergantiños.	O Casal do Monte é un lugar da parroquia de Coiro no concello coruñés da Laracha na comarca de Bergantiños .
Tenia 41 habitants l'any 2009 segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, dels quals eren 24 homes i 17 dones.	Tiña 41 habitantes no ano 2009 segundo datos do Instituto Nacional de Estadística , dos cales eran 24 homes e 17 mulleres .
A Devesa és un lloc de la parròquia de Riobó a l'ajuntament corunyès de Cabana de Bergantiños a la comarca de Bergantiños.	A Devesa é un lugar da parroquia de Riobó no concello coruñés de Cabana de Bergantiños na comarca de Bergantiños .
Tenia 5 habitants l'any 2018 segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística dels quals 4 eren homes i 1 dona.	Tiña 5 habitantes no ano 2018 segundo datos do Instituto Nacional de Estadística dos cales 4 eran homes e 1 muller .
O Cruceiro és un lloc de la parròquia de Coiro a l'ajuntament corunyès de Laracha a la comarca de Bergantiños.	O Cruceiro é un lugar da parroquia de Coiro no concello coruñés da Laracha na comarca de Bergantiños .
Tenia 23 habitants l'any 2009 segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, dels quals eren 8 homes i 15 dones.	Tiña 23 habitantes no ano 2009 segundo datos do Instituto Nacional de Estadística , dos cales eran 8 homes e 15 mulleres .
O Toural és un lloc de la parròquia de Coiro a l'ajuntament corunyès d'A Laracha a la comarca de Bergantiños.	O Toural é un lugar da parroquia de Coiro no concello coruñés da Laracha na comarca de Bergantiños .
Tenia 14 habitants l'any 2009 segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, dels quals eren 5 homes i 9 dones.	Tiña 14 habitantes no ano 2009 segundo datos do Instituto Nacional de Estadística , dos cales eran 5 homes e 9 mulleres .
O Moucho és un lloc de la parròquia de Berdillo a l'ajuntament corunyès de Carballo a la comarca de Bergantiños.	O Moucho é un lugar da parroquia de Berdillo no concello coruñés de Carballo na comarca de Bergantiños .
Segons l'Institut Nacional d'Estadística el 2018 tenia 116 habitants (59 homes i 57 dones).	Segundo o Instituto Nacional de Estadística en 2018 tiña 116 habitantes ( 59 homes e 57 mulleres ) .
Santa Eulàlia de Vilagarcía és una parròquia que es localitza a l'ajuntament de Vilagarcía de Arousa, a la Comarca d'O Salnés.	Santa Baia de Vilagarcía é unha parroquia que se localiza no concello de Vilagarcía de Arousa , na Comarca do Salnés .
Segons el padró municipal de 2016 tenia 19 465 habitants (10 164 dones i 9 301 homes), distribuïts en quatre entitats de població, el que suposa un descens respecte a l'any 2010, quan tenia 19 510 veïns, però un augment notable respecte a 2005, quan eren 17 456 habitants.	Segundo o padrón municipal de 2016 tiña 19 465 habitantes ( 10 164 mulleres e 9 301 homes ) , distribuídos en catro entidades de poboación , o que supón un descenso respecto ó ano 2010 , cando tiña 19 510 veciños , pero un aumento notable respecto a 2005 , cando eran 17 456 habitantes .
En aquesta parròquia se situa la capital del municipi.	Nesta parroquia sitúase a capital do concello .
El Nomenclàtor de Galícia contempla quatre llocs en aquesta parròquia, si bé l'IGE només registra població en un d'ells, Vilagarcía, en el qual se suposa annexionats els altres tres.[1]	O Nomenclátor de Galicia contempla catro lugares nesta parroquia , se ben o IGE só rexistra poboación nun deles , Vilagarcía , no que se supón anexionados os outros tres [ 2 ] .
O Castro A Escardia San Roque Vilagarcía	Lugares de Vilagarcía
El Aldea de Arriba és un indret de la parròquia de Cea del municipi de Pontevedra de Vilagarcía de Arousa, a la comarca d'O Salnés.	A Aldea de Arriba é un lugar da parroquia de Cea no concello pontevedrés de Vilagarcía de Arousa , na comarca do Salnés .
Tenia 120 habitants l'any 2016 segons dades de l'IGE, dels quals 66 eren dones i 54 homes, la qual cosa representa un descens respecte als anys 2010, quan eren 123 veïns, i 2005, quan eren 124.	Tiña 120 habitantes no ano 2016 segundo datos do IGE , dos que 66 eran mulleres e 54 homes , o que representa un descenso respecto ós anos 2010 , cando eran 123 veciños , e 2005 , cando eran 124 .
O Sobreiral és un lloc de la parròquia de Cea a l'ajuntament de Pontevedra de Vilagarcía de Arousa, a la comarca d'O Salnés.	O Sobreiral é un lugar da parroquia de Cea no concello pontevedrés de Vilagarcía de Arousa , na comarca do Salnés .
Tenia 13 habitants l'any 2016 segons dades de l'IGE, dels quals 7 eren dones i 6 homes, el que representa un descens continuat respecte als anys 2010, quan tenia 18 veïns, i 2005, quan eren 21.	Tiña 13 habitantes no ano 2016 segundo datos do IGE , dos que 7 eran mulleres e 6 homes , o que representa un descenso continuado respecto ós anos 2010 , cando tiña 18 veciños , e 2005 , cando eran 21 .
Xovelle és un lloc de la parròquia de Cea a l'ajuntament de Pontevedra de Vilagarcía de Arousa, a la comarca d'O Salnés.	Xovelle é un lugar da parroquia de Cea no concello pontevedrés de Vilagarcía de Arousa , na comarca do Salnés .
Tenia 8 habitants l'any 2016 segons dades de l'IGE, dels quals 3 eren dones i 5 homes, el que representa un augment respecte als anys 2010, quan tenia 7 veïns, i 2005, quan eren 5.	Tiña 8 habitantes no ano 2016 segundo datos do IGE , dos que 3 eran mulleres e 5 homes , o que representa un aumento respecto ós anos 2010 , cando tiña 7 veciños , e 2005 , cando eran 5 .
Situació de la parròquia d'Artoño al municipi d'Agolada. Coordenades : 42° 48′ 32′′ N, 8° 35′ 45′′ O / 42.8089339°N,8.595745°O / 42.8089339; - 8.595745	Coordenadas : 42°48′32′′N 8°35′45′′O / 42.8089339 , - 8.595745
Església d'Artoño.	Igrexa de Artoño .
Porta de l'església d'Artoño.	Porta da igrexa de Artoño .
Les vint-i-quatre parròquies que conformen el municipi d'Agolada.	As vinte e catro parroquias que conforman o concello de Agolada .
Buxel. Campo Simón. A Capela Cartes Cendoi O Coto Outeiro Quintas Traspenas Vilar Llocs de la parròquia d'Artoño no concello d'Agolada ( Pontevedra ) Artoño Ascontra Buxel Campo Simón A Capela Cartes Cendoi O Coto Outeiro Quintas Traspenas Vilar	Lugares da parroquia de Artoño no concello de Agolada ( Pontevedra ) Artoño Ascontra Buxel Campo Simón A Capela Cartas Cendoi O Coto Outeiro Quintas Traspenas Vilar
Santa Eulàlia d'Artoño és una parròquia que es localitza al nord de l'ajuntament d'Agolada.	Santalla de Artoño é unha parroquia que se localiza no norte do concello de Agolada .
Segons l'IGE el 2013 tenia 116 habitants (55 homes i 61 dones) distribuïts en 10 entitats de població, el que suposa una disminució en relació a l'any 1999, quan tenia 222 habitants.	Segundo o IGE en 2013 tiña 116 habitantes ( 55 homes e 61 mulleres ) distribuídos en 10 entidades de poboación , o que supón unha diminución en relación ao ano 1999 , cando tiña 222 habitantes .
En aquesta parròquia va tenir la seva seu la Banda de música d'Artoño i va néixer l'alcalde d'Agolada Ramiro Varela Peón.	Nesta parroquia tivo a súa sede a Banda de música de Artoño e naceu o alcalde de Agolada Ramiro Varela Peón .
Església de Santa Eulalia de Artoño.	Igrexa de Santalla de Artoño .
Capella del Sant Àngel de la Guàrdia.	Capela do Santo Anxo da Garda .
Capella de Sant Ramon.	Capela de San Ramón .
Se celebren les festes de Sant Ramon a la capella del mateix nom el 31 d'agost i 1 de setembre.	Celébranse as festas do San Ramón na capela do mesmo nome o 31 de agosto e 1 de setembro .
També se celebra a la capella de Buxel l'Àngel de la Guàrdia el 5 i 6 d'octubre.	Tamén se celebra na capela de Buxel o Anxo da Garda o 5 e 6 de outubro .
Església de Santa Maria de Muxía. Muxía Igrexa parroquial Concello Muxía [ 1 ] Província de La Corunya Poboació 1.527 hab. ( 2017 ) Entitats de població 1 [ 1 ] [ editar dades en Wikidata ]	Muxía Igrexa parroquial Concello Muxía [ 1 ] Provincia A Coruña Poboación 1.527 hab. ( 2017 ) Entidades de poboación 1 [ 1 ] [ editar datos en Wikidata ]
Santa María de Muxía és una parròquia que es localitza al nord de l'ajuntament de Muxía.	Santa María de Muxía é unha parroquia que se localiza no norte do concello de Muxía .
Segons l'INE l'any 2009 tenia 1.635 habitants (821 dones i 814 homes) distribuïts en 1 entitat de població, el que suposa una disminució en relació a l'any 2004, quan tenia 1.654 habitants, i al 1999 quan tenia 1.742 habitants.	Segundo o INE en 2009 tiña 1635 habitantes ( 821 mulleres e 814 homes ) distribuídos en 1 entidade de poboación , o que supón unha diminución en relación ao ano 2004 , cando tiña 1654 habitantes , e 1999 cando tiña 1.742 habitantes .
Vista del poble de Muxía des del Monte Corpiño.	Vista da vila de Muxía desde o Monte Corpiño .
Muxía.	Lugares de Muxía

S'han trobat assentaments adjudicats en aquesta etapa a la zona limítrofa entre les províncies de La Corunya i Lugo.

Atopáronse asentamentos adxudicados a esta etapa na zona limítrofe entre as provincias da Coruña e Lugo .

A la vall d'Arnela hi ha llocs que van proporcionar burins, perforadors i raspadors.

No val de Arnela existen lugares que proporcionaron burís , perforadores e raspadoiros .

D'aquesta època hi ha art moble, probablement relacionada amb la concepció religiosa que tenien els habitants d'aquella època de Galícia.

Desta época hai arte moble , probabelmente relacionada coa concepción relixiosa que tiñan os habitantes daquela época da nosa terra .

Es desenvolupa entre el 5000 i el 3000 aC el període denominat neolític, caracteritzat principalment pel naixement de l'agricultura i la domesticació d'animals, a més de la ceràmica.

Desenvólvese entre o 5000 e o 3000 a.C. o período denominado Neolítico , caracterizado principalmente polo nacemento da agricultura e a domesticación de animais , ademais da cerámica .

En conrear els aliments i criar animals, va haver-hi més possibilitats d'alimentar-se, amb el que va augmentar la població.

Ao cultivar os alimentos e criar animais , houbo máis posibilidades de se alimentar , co que aumentou a poboación .

El clima es va fer encara més càlid i humit, la qual cosa va afavorir el creixement de la vegetació.

O clima fíxose aínda máis cálido e húmido , o que favoreceu o crecemento da vexetación .

Els habitants de la Galícia d'aquesta època van ocupar zones altes, per tenir una vegetació menys frondosa, i ser la terra menys dura per treballar-la.

Os habitantes da Galiza desta época ocuparon zonas altas , por ter unha vexetación menos frondosa , e ser a terra menos dura para traballala .

La vegetació predominant estava composta de rouredes, sureres, oms, freixes, avellaners...

A vexetación predominante estaba composta de carballeiras , sobreiras , ulmos , freixos , abeleiras ...

Dolmen de Pedra Cuberta, exemple de monument megalític, a Vimianzo

Dolmen de Pedra Cuberta , exemplo de monumento megalítico , en Vimianzo

D'aquesta època data el Megalitisme, és a dir, la construcció de grans monuments de pedra.

Desta época data o Megalitismo , é dicir , a construción de grandes monumentos de pedra .

Aquests monuments els trobem per tota Galícia, des de la vora del mar fins a les altes muntanyes orientals.

Estes monumentos atopámolos por toda Galiza , dende a beiramar ata as altas montañas orientais .

S'hi troben dos tipus de construccions megalítiques, els dòlmens i menhirs, repartits per tota la comunitat.

Atópanse dous tipos de construcións megalíticas , os dolmens e menhires , repartidos por toda a comunidade .

Aquestes gents van haver de practicar una agricultura itinerant de desbrossament, la qual cosa parla d'un seminomadisme.

Estas xentes deberon practicar unha agricultura itinerante de roza , o que fala dun seminomadismo .

També devia ser important la ramaderia, sobretot d'ovelles, cabres i vaques, així com la caça, ja que a l'interior dels dòlmens s'han trobat puntes de fletxa, emprades especialment en l'activitat venatòria.

Tamén debía ser importante a gandería , sobre todo de ovellas , cabras e vacas , así como a caza , xa que no interior das antas se atoparon puntas de frecha , empregadas especialmente na actividade venatoria .

També devia ser important per a la seva alimentació el marisqueig a la vora del mar.

Tamén debeu ser importante para a súa alimentación o marisqueo na beiramar .

Van ser uns grans especialistes en el treball de la pedra, emprant granits o pissarres per edificar, mentre que per als objectes polits prefereixen les roques metamòrfiques, i per a adorns o com a materials rituals utilitzen azabaches o blenda.

Foron uns grandes especialistas no traballo da pedra , empregando granitos ou lousas para edificar , mentres que para os obxectos pulimentados prefiren as rochas metamórficas , e para adornos ou como materiais rituais utilizan acibeches ou blenda .

Els materials més abundants d'aquesta època són de pedra, amb instruments com puntes de fletxa, destrals, ascles, cicels, ganivets, aixades, maces...

Os materiais máis abondosos desta época son de pedra , con instrumentos como puntas de frecha , machados , lascas , ciceis , coitelos , aixadas , mazas ...

També es van poder trobar perles de collaret de color verd, plaques perforades, prismes de quars cristal·litzat i ídols.

Tamén se puideron atopar contas de colar de cor verde , placas perforadas , prismas de seixo cristalizado e idoliños .

Se sap que feien objectes ceràmics, que presentaven una decoració impresa amb petxines de bivalves.

Sábese que facían obxectos cerámicos , que presentaban unha decoración impresa con cunchas de bivalvos .

En el Dolmen de Dombate o en el d'Axeitos s'han trobat ídols o representacions d'avantpassats, o dels vius que hi són presents, sense estar clara encara la seva funció.

No Dolmen de Dombate ou no de Axeitos atopáronse ídolos ou representacións de antepasados , ou dos vivos que están presentes , sen estar clara aínda a súa función .

Alguns dòlmens van aparèixer amb les lloses de la cambra o, en alguns casos, del corredor, amb una decoracions gravades, sent possible que algunes estiguessin pintades.

Algunhas antas apareceron cos chantos da cámara ou , nalguns casos , do corredor , cunha decoracións gravadas , sendo posíbel que algunhas estivesen pintadas .

Els motius són irregulars o ondulats, circs concèntrics, idoliformes, cruciformes...

Os motivos son irregulares ou ondulados , circos concéntricos , idoliformes , cruciformes ...

Els grecs (així ho constata Estrabó, c.

Os gregos ( así o constata Estrabón , c .

63 la.C. - c .

63 a.C. - c .

24 dC) coneixien els habitants d'aquest extrem peninsular amb el nom de Kallaikoi.

24 d.C. ) coñecían os habitantes deste extremo peninsular co nome de Kallaikoi .

Els romans van integrar en el seu imperi aquest territori serodiament, i a la finals del segle I aC i més tard encara, amb l'emperador Dioclecià, al segle III, es va designar com a província romana amb el nom de Gallaecia, seguint el topònim antic.

Os romanos integraron no seu imperio este territorio serodiamente , xa a finais do século I a.C e máis tarde aínda , co emperador Diocleciano , no século III , designouse como provincia romana co nome de Gallaecia , seguindo o topónimo antigo .

Cal no confondre els pobles kallaikoi amb els gals de la llatina Gallia.

Non hai que confundir os pobos kallaikoi cos galos da latina Gallia .

Són assentaments completament diferents.

Son asentamentos completamente distintos .

L'estudi i l'ensenyament d'aquest tema és una cosa molt complexa, degut sobretot a l'opinió persistent, tan divulgada com errònia, que aquesta regió havia estat la més celtizada de la Península Ibèrica.

O estudo e a ensinanza deste tema é algo moi complexo , debido sobre todo á opinión persistente , tan divulgada como errónea , de que esta rexión fora a máis celtizada da Península Ibérica .

Els arqueòlegs, historiadors i investigadors de totes les èpoques, a la vista dels trobats arqueològics i amb l'ajuda dels escrits de grecs i romans, expliquen com va poder ser i en què va consistir l'arribada de certs grups cèltics a aquesta regió.

Os arqueólogos , historiadores e investigadores de todas as épocas , á vista dos achados arqueolóxicos e coa axuda dos escritos de gregos e romanos , contan como puido ser e en que consistiu a chegada de certos grupos célticos a esta rexión .

Són estudosos de la història que van anar directament a les poques fonts que poden manejar, sense conformar-se amb traduccions anteriors, moltes vegades mal interpretades i que van poder veure les nombroses petjades deixades pels celtes, al llarg i ample de Galícia, com els castros.

Son estudosos da historia que foron directamente ás poucas fontes que poden manexar , sen conformarse con traducións anteriores , moitas veces mal interpretadas e que puideron ver as numerosas pegadas deixadas polos celtas , ó longo e ancho de Galiza , como os castros .

Sembla ser que alguns grups del poble cèltic que havia arribat fins al sud de la península Ibèrica no van trobar acomodament en aquestes terres i van iniciar un altre viatge migratori, en diferents etapes ja tardanes, cap al nord, a través de terres lusitanes.

Semella que algúns grupos do pobo celta que chegara ata o sur da Península Ibérica non atoparon acomodo nestas terras e iniciaron outra viaxe migratoria , en distintas etapas xa tardías , cara ó norte , a través de terras lusitanas .

Aquesta situació d'emigrants celtes des del sud, per l'oest, cap al nord, és bastant inquieta i no arriben a estabilitzar-se a la regió galaica fins al segle I aC, quan ja es trobava bastant hispanitzada.

Esta situación de emigrantes celtas dende o sur , polo oeste , cara ó norte , é bastante inqueda e non chegan a estabilizarse na rexión galaica ata o século I a.C. , cando xa se atopaba bastante hispanizada .

És el grup conegut com sefes, que es mou cap al segle III la.C. i que van situant-se alguns entre el riu Tajo i el riu Duero i altres, com ja es va dir, els que segueixen cap a Galícia.

É o grupo coñecido como sefes , que se move cara o século III a.C. e que van situándose algúns entre o río Texo e o río Douro e outros , como xa se dixo , os que seguen cara Galiza .

Al mateix temps que això passava, es produïa a les costes galaiques el desembarcament de gents nòrdiques procedents de Bretanya.

Ao mesmo tempo que isto ocorría , producíase nas costas galaicas o desembarco de xentes nórdicas procedentes da Bretaña .

L'arqueologia ho demostra així a través dels trobats de punta Neixón a la ria d'Arousa, a la província de La Corunya.

A arqueoloxía acreditao así a través dos achados de punta Neixón na ría de Arousa , na provincia da Coruña .

Els celtes sefes van trobar aquestes terres bastant poblades.

Os celtas sefes atoparon estas terras bastante poboadas .

Estrabó assegura que hi havia unes 50 tribus de pobles diferents, mentre que Plini diu que eren més de 65.

Estrabón asegura que había unhas 50 tribos de pobos diferentes , mentres que Plinio di que eran máis de 65 .

El professor (historiador, arqueòleg i escriptor) Florentino López Cuevillas en la seva obra La civilización céltica en Galicia (Porto y C.iba Editores, 1953), després d'exposar un estudi exhaustiu sobre l'aspecte polític i geogràfic, assegura que totes aquestes tribus, en la major part, no eren celtes.

O profesor ( historiador , arqueólogo e escritor ) Florentino López Cuevillas na súa obra La civilización céltica en Galicia ( Porto y C.ía Editores , 1953 ) , despois de expoñer un estudo exhaustivo sobre o aspecto político e xeográfico , asegura que todas estas tribos , na maior parte , non eran celtas .

La relació de tribus precèltiques que es pot donar és bastant extensa:

A relación de tribos pre-célticas que se pode dar é bastante extensa :

Oestrimnios (relacionats amb els lígurs (i comuns de països bretons, anglesos i irlandesos), que van romandre fins a l'arribada dels romans), albiones, seurros, tiburos, bibalos, caporos, zoelas, nobiagoi, abii, tirii, veasmini, salassi, rilenii, hel·lens, grovios etc., tots ells assentats des de l'Edat de Bronze, és a dir, abans del 600 aC.

Oestrimnios ( relacionados cos lígures ( e comúns de países bretóns , ingleses e irlandeses ) , que permaneceron ata a chegada dos romanos ) , albións , seurros , tiburos , bibalos , caporos , zoelas , nobiagoi , abii , tirii , veasmini , salassi , rilenii , helenos , grovios etc. , todos eles asentados dende a Idade de Bronce , é dicir , antes do 600 a.C .

Aquest és el fons de la població precèltica, que és la mateixa que la normanda, anglesa i irlandesa.

Este é fondo da poboación precéltica , que é a mesma que a normanda , inglesa e irlandesa .

D'aquests pobladors procedeixen les semblances ètniques entre aquests pobles i no de l'arribada dels celtes.

Destes poboadores proceden as semellanzas étnicas entre estes pobos e non da chegada dos celtas .

Les analogies entre gallecs i irlandesos actuals no vénen d'un parentiu cèltic, sinó d'una comunitat ètnica anterior que es remunta a 2.000 anys enrere.

As analoxías entre galegos e irlandeses actuais non veñen dun parentesco céltico , senón dunha comunidade étnica anterior que se remonta a 2.000 anos atrás .

Les tribus celtes dels sefes acabats d'arribar es van superposar a aquestes altres més antigues i es van adaptar bastant bé, es creu pel seu caràcter afí indoeuropeu.

As tribos celtas dos sefes acabados de chegar superpuxéronse a estoutras máis antigas e adaptáronse bastante ben , crese que polo seu carácter afín indoeuropeo .

Van ser els celtes els que es van acomodar i la seva influència va ser, en la majoria dels casos, tardana i esporàdica, segons es pot saber per la confirmació de l'estudi de l'arquitectura i la metal·lúrgia.

Foron os celtas os que se acomodaron e a súa influencia foi , na maioría dos casos , tardía e esporádica , segundo se pode saber pola confirmación do estudo da arquitectura e a metalurxia .

L'esmentada població autòctona més antiga va conservar la seva destacada personalitat lingüística i cultural i també va saber intercanviar aspectes culturals amb la civilització cèltica.

A dita poboación autóctona máis antiga conservou a súa destacada personalidade lingüística e cultural e tamén soubo intercambiar aspectos culturais coa civilización céltica .

Hi va haver un veritable canvi de costums i de coneixements.

Houbo un verdadeiro troco de costumes e de coñecementos .

D'elles, la quarsita és la roca majoritària dins dels trobats coneguts.

Delas , a cuarcita é a rocha maioritaria dentro dos achados coñecidos .

Destaca la seva presència al jaciment de Porto Maior (As Neves) on arriba al 90% de les indústries.

Salienta a súa presenza no xacemento de Porto Maior ( As Neves ) onde alcanza o 90% das industrias .

També està present en els jaciments d'O Cabrón (Arbo) i Gándaras de Budiño, amb la particularitat que en aquests últims la quarsita és aliena a la geologia dels trobats, per la qual cosa els antics habitants van haver de forçosament transportar-la d'altres llocs, en el cas de Gándaras de Budiño des de diversos quilòmetres de distància.[4]

Tamén está presente nos xacementos do Cabrón ( Arbo ) e Gándaras de Budiño , coa particularidade que nestes últimos a cuarcita é allea á xeoloxía dos achados , polo que os antigos habitantes tiveron que forzosamente transportala doutros sitios , no caso de Gándaras de Budiño dende varios quilómetros de distancia. [ 4 ]

La falta de restes òssies així com de fauna en els trobats del Plistocè mitjà a Galícia, impedeixen acreditar el tipus d'homínid que va construir aquestes primeres eines.[1] No obstant això, els avanços com la recent seqüència sedimentària quaternària desenvolupada en la conca baixa del riu Miño permetran a futur reconstruir aspectes paleobiològics o geològics, així com un registre més complet del primer poblament humà de tot el nord-oest ibèric.[2]

A falla de restos óseos así como de fauna nos achados do Plistoceno medio en Galicia , impiden acreditar o tipo de homínido que construíu estas primeiras ferramentas. [ 17 ] Sen embargo os avances como a recente secuencia sedimentaria cuaternaria desenvolvida na conca baixa do río Miño permitirán a futuro reconstruír aspectos paleobiolóxicos ou xeolóxicos , así como un rexistro máis completo do primeiro poboamento humano de todo o noroeste ibérico. [ 1 ]

D'aquest període són els assentaments d'A Piteira (Toén), A Chaira (San Cibrao de Las), Pazos (San Cibrao das Viñas), Chan de Cereixo (A Portavedra, Gondomar), Arbo[1] i les Gándaras de Budiño (Porriño) i Camposancos (A Guarda).

Deste período son os asentamentos da Piteira ( Toén ) , A Chaira ( San Cibrao de Las ) , Pazos ( San Cibrao das Viñas ) , Chan de Cereixo ( A Portavedra , Gondomar ) , Arbo [ 18 ] e as Gándaras de Budiño ( Porriño ) e Camposancos ( A Guarda ) .

A Forca do Lobo és un lloc de la parròquia de Cesullas a l'ajuntament corunyès de Cabana de Bergantiños a la comarca de Bergantiños.

A Forca do Lobo é un lugar da parroquia de Cesullas no concello coruñés de Cabana de Bergantiños na comarca de Bergantiños .

Tenia 1 habitant l'any 2018 segons dades de l'Institut Nacional d'Estatística que era 1 home.

Tiña 1 habitante no ano 2018 segundo datos do Instituto Nacional de Estadística que era 1 home .

A Lagoa és un lloc de la parròquia de Cerqueda a l'ajuntament corunyès de Malpica de Bergantiños a la comarca de Bergantiños.

A Lagoa é un lugar da parroquia de Cerqueda no concello coruñés de Malpica de Bergantiños na comarca de Bergantiños .

Tenia 16 habitants l'any 2018 segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística dels quals eren 8 homes i 8 dones.

Tiña 16 habitantes no ano 2018 segundo datos do Instituto Nacional de Estadística dos cales eran 8 homes e 8 mulleres .

Guisande és un lloc de la parròquia d'Anos a l'ajuntament corunyès de Cabana de Bergantiños a la comarca de Bergantiños.

Guisande é un lugar da parroquia de Anos no concello coruñés de Cabana de Bergantiños na comarca de Bergantiños .

Tenia 14 habitants l'any 2018 segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística dels quals eren 5 homes i 9 dones.

Tiña 14 habitantes no ano 2018 segundo datos do Instituto Nacional de Estadística dos cales eran 5 homes e 9 mulleres .

Os Muíños de Abaixo és un lloc de la parròquia de Coiro a l'ajuntament corunyès d'A Laracha a la comarca de Bergantiños.

Os Muíños de Abaixo é un lugar da parroquia de Coiro no concello coruñés da Laracha na comarca de Bergantiños .

Tenia 22 habitants l'any 2009 segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, dels quals eren 9 homes i 13 dones.

Tiña 22 habitantes no ano 2009 segundo datos do Instituto Nacional de Estadística , dos cales eran 9 homes e 13 mulleres .

El Casal do Monte és un lloc de la parròquia de Coiro a l'ajuntament corunyès d'A Laracha a la comarca de Bergantiños.

O Casal do Monte é un lugar da parroquia de Coiro no concello coruñés da Laracha na comarca de Bergantiños .

Tenia 41 habitants l'any 2009 segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, dels quals eren 24 homes i 17 dones.

Tiña 41 habitantes no ano 2009 segundo datos do Instituto Nacional de Estadística , dos cales eran 24 homes e 17 mulleres .

A Devesa és un lloc de la parròquia de Riobó a l'ajuntament corunyès de Cabana de Bergantiños a la comarca de Bergantiños.

A Devesa é un lugar da parroquia de Riobó no concello coruñés de Cabana de Bergantiños na comarca de Bergantiños .

Tenia 5 habitants l'any 2018 segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística dels quals 4 eren homes i 1 dona.

Tiña 5 habitantes no ano 2018 segundo datos do Instituto Nacional de Estadística dos cales 4 eran homes e 1 muller .

O Cruceiro és un lloc de la parròquia de Coiro a l'ajuntament corunyès de Laracha a la comarca de Bergantiños.

O Cruceiro é un lugar da parroquia de Coiro no concello coruñés da Laracha na comarca de Bergantiños .

Tenia 23 habitants l'any 2009 segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, dels quals eren 8 homes i 15 dones.

Tiña 23 habitantes no ano 2009 segundo datos do Instituto Nacional de Estadística , dos cales eran 8 homes e 15 mulleres .

O Toural és un lloc de la parròquia de Coiro a l'ajuntament corunyès d'A Laracha a la comarca de Bergantiños.

O Toural é un lugar da parroquia de Coiro no concello coruñés da Laracha na comarca de Bergantiños .

Tenia 14 habitants l'any 2009 segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, dels quals eren 5 homes i 9 dones.

Tiña 14 habitantes no ano 2009 segundo datos do Instituto Nacional de Estadística , dos cales eran 5 homes e 9 mulleres .

O Moucho és un lloc de la parròquia de Berdillo a l'ajuntament corunyès de Carballo a la comarca de Bergantiños.

O Moucho é un lugar da parroquia de Berdillo no concello coruñés de Carballo na comarca de Bergantiños .

Segons l'Institut Nacional d'Estadística el 2018 tenia 116 habitants (59 homes i 57 dones).

Segundo o Instituto Nacional de Estadística en 2018 tiña 116 habitantes ( 59 homes e 57 mulleres ) .

Santa Eulàlia de Vilagarcía és una parròquia que es localitza a l'ajuntament de Vilagarcía de Arousa, a la Comarca d'O Salnés.

Santa Baia de Vilagarcía é unha parroquia que se localiza no concello de Vilagarcía de Arousa , na Comarca do Salnés .

Segons el padró municipal de 2016 tenia 19 465 habitants (10 164 dones i 9 301 homes), distribuïts en quatre entitats de població, el que suposa un descens respecte a l'any 2010, quan tenia 19 510 veïns, però un augment notable respecte a 2005, quan eren 17 456 habitants.

Segundo o padrón municipal de 2016 tiña 19 465 habitantes ( 10 164 mulleres e 9 301 homes ) , distribuídos en catro entidades de poboación , o que supón un descenso respecto ó ano 2010 , cando tiña 19 510 veciños , pero un aumento notable respecto a 2005 , cando eran 17 456 habitantes .

En aquesta parròquia se situa la capital del municipi.

Nesta parroquia sitúase a capital do concello .

El Nomenclàtor de Galícia contempla quatre llocs en aquesta parròquia, si bé l'IGE només registra població en un d'ells, Vilagarcía, en el qual se suposa annexionats els altres tres.[1]

O Nomenclátor de Galicia contempla catro lugares nesta parroquia , se ben o IGE só rexistra poboación nun deles , Vilagarcía , no que se supón anexionados os outros tres [ 2 ] .

O Castro A Escardia San Roque Vilagarcía

Lugares de Vilagarcía

El Aldea de Arriba és un indret de la parròquia de Cea del municipi de Pontevedra de Vilagarcía de Arousa, a la comarca d'O Salnés.

A Aldea de Arriba é un lugar da parroquia de Cea no concello pontevedrés de Vilagarcía de Arousa , na comarca do Salnés .

Tenia 120 habitants l'any 2016 segons dades de l'IGE, dels quals 66 eren dones i 54 homes, la qual cosa representa un descens respecte als anys 2010, quan eren 123 veïns, i 2005, quan eren 124.

Tiña 120 habitantes no ano 2016 segundo datos do IGE , dos que 66 eran mulleres e 54 homes , o que representa un descenso respecto ós anos 2010 , cando eran 123 veciños , e 2005 , cando eran 124 .

O Sobreiral és un lloc de la parròquia de Cea a l'ajuntament de Pontevedra de Vilagarcía de Arousa, a la comarca d'O Salnés.

O Sobreiral é un lugar da parroquia de Cea no concello pontevedrés de Vilagarcía de Arousa , na comarca do Salnés .

Tenia 13 habitants l'any 2016 segons dades de l'IGE, dels quals 7 eren dones i 6 homes, el que representa un descens continuat respecte als anys 2010, quan tenia 18 veïns, i 2005, quan eren 21.

Tiña 13 habitantes no ano 2016 segundo datos do IGE , dos que 7 eran mulleres e 6 homes , o que representa un descenso continuado respecto ós anos 2010 , cando tiña 18 veciños , e 2005 , cando eran 21 .

Xovelle és un lloc de la parròquia de Cea a l'ajuntament de Pontevedra de Vilagarcía de Arousa, a la comarca d'O Salnés.

Xovelle é un lugar da parroquia de Cea no concello pontevedrés de Vilagarcía de Arousa , na comarca do Salnés .

Tenia 8 habitants l'any 2016 segons dades de l'IGE, dels quals 3 eren dones i 5 homes, el que representa un augment respecte als anys 2010, quan tenia 7 veïns, i 2005, quan eren 5.

Tiña 8 habitantes no ano 2016 segundo datos do IGE , dos que 3 eran mulleres e 5 homes , o que representa un aumento respecto ós anos 2010 , cando tiña 7 veciños , e 2005 , cando eran 5 .

Situació de la parròquia d'Artoño al municipi d'Agolada. Coordenades : 42° 48′ 32′′ N, 8° 35′ 45′′ O / 42.8089339°N,8.595745°O / 42.8089339; - 8.595745

Coordenadas : 42°48′32′′N 8°35′45′′O / 42.8089339 , - 8.595745

Església d'Artoño.

Igrexa de Artoño .

Porta de l'església d'Artoño.

Porta da igrexa de Artoño .

Les vint-i-quatre parròquies que conformen el municipi d'Agolada.

As vinte e catro parroquias que conforman o concello de Agolada .

Buxel. Campo Simón. A Capela Cartes Cendoi O Coto Outeiro Quintas Traspenas Vilar Llocs de la parròquia d'Artoño no concello d'Agolada ( Pontevedra ) Artoño Ascontra Buxel Campo Simón A Capela Cartes Cendoi O Coto Outeiro Quintas Traspenas Vilar

Lugares da parroquia de Artoño no concello de Agolada ( Pontevedra ) Artoño Ascontra Buxel Campo Simón A Capela Cartas Cendoi O Coto Outeiro Quintas Traspenas Vilar

Santa Eulàlia d'Artoño és una parròquia que es localitza al nord de l'ajuntament d'Agolada.

Santalla de Artoño é unha parroquia que se localiza no norte do concello de Agolada .

Segons l'IGE el 2013 tenia 116 habitants (55 homes i 61 dones) distribuïts en 10 entitats de població, el que suposa una disminució en relació a l'any 1999, quan tenia 222 habitants.

Segundo o IGE en 2013 tiña 116 habitantes ( 55 homes e 61 mulleres ) distribuídos en 10 entidades de poboación , o que supón unha diminución en relación ao ano 1999 , cando tiña 222 habitantes .

En aquesta parròquia va tenir la seva seu la Banda de música d'Artoño i va néixer l'alcalde d'Agolada Ramiro Varela Peón.

Nesta parroquia tivo a súa sede a Banda de música de Artoño e naceu o alcalde de Agolada Ramiro Varela Peón .

Església de Santa Eulalia de Artoño.

Igrexa de Santalla de Artoño .

Capella del Sant Àngel de la Guàrdia.

Capela do Santo Anxo da Garda .

Capella de Sant Ramon.

Capela de San Ramón .

Se celebren les festes de Sant Ramon a la capella del mateix nom el 31 d'agost i 1 de setembre.

Celébranse as festas do San Ramón na capela do mesmo nome o 31 de agosto e 1 de setembro .

També se celebra a la capella de Buxel l'Àngel de la Guàrdia el 5 i 6 d'octubre.

Tamén se celebra na capela de Buxel o Anxo da Garda o 5 e 6 de outubro .

Església de Santa Maria de Muxía. Muxía Igrexa parroquial Concello Muxía [ 1 ] Província de La Corunya Poboació 1.527 hab. ( 2017 ) Entitats de població 1 [ 1 ] [ editar dades en Wikidata ]

Muxía Igrexa parroquial Concello Muxía [ 1 ] Provincia A Coruña Poboación 1.527 hab. ( 2017 ) Entidades de poboación 1 [ 1 ] [ editar datos en Wikidata ]

Santa María de Muxía és una parròquia que es localitza al nord de l'ajuntament de Muxía.

Santa María de Muxía é unha parroquia que se localiza no norte do concello de Muxía .

Segons l'INE l'any 2009 tenia 1.635 habitants (821 dones i 814 homes) distribuïts en 1 entitat de població, el que suposa una disminució en relació a l'any 2004, quan tenia 1.654 habitants, i al 1999 quan tenia 1.742 habitants.

Segundo o INE en 2009 tiña 1635 habitantes ( 821 mulleres e 814 homes ) distribuídos en 1 entidade de poboación , o que supón unha diminución en relación ao ano 2004 , cando tiña 1654 habitantes , e 1999 cando tiña 1.742 habitantes .

Vista del poble de Muxía des del Monte Corpiño.

Vista da vila de Muxía desde o Monte Corpiño .

Muxía.

Lugares de Muxía