projecte-aina/CA-GL_Parallel_Corpus

ca stringlengths 3 1.79k	gl stringlengths 4 734
El temple pertany a un estil romànic de transició, formada per una sola nau, amb coberta de fusta i dividida en tres trossos per dos arcs apuntats que es recolzen en columnes arrambades als murs laterals.	O templo pertence a un estilo románico de transición , formada por unha soa nave , con cuberta de madeira e dividida en tres treitos por dous arcos apuntados que se apoian en columnas acaroadas ós muros laterais .
L'absis és rectangular, accedint-se a ell per un arc triomfal apuntat, recolzat, igual que els altres tres que subjecten la volta, sobre semicolumnes acabades en capitells adornats amb diferents motius.	A ábsida é rectangular , accedéndose a ela por un arco triunfal apuntado , apoiado , a igual que os outros tres que treman da bóveda , sobre semicolumnas rematadas en capiteis adornados con diferentes motivos .
La porta principal de l'església, que dóna a l'antic camí que conduïa al Santuari de la Mare de Déu de la Barca, és també d'arc apuntat, amb una arquivolta adornada amb un bossell i recolzada sobre dues columnes amb dos capitells de marbre per base, que alguns autors consideren d'origen romà.	A porta principal da igrexa , que dá ao antigo camiño que conducía ao Santuario da Virxe da Barca , é tamén de arco apuntado , cunha arquivolta adornada cun bocel e apoiada sobre dúas columnas con dous capiteis de mármore por base , que algúns autores consideran de orixe romana .
El timpà és llis, recolzant-se sobre mènsules esculpides, una d'elles similar a la figura d'un frare.	O tímpano é liso , apoiándose sobre ménsulas esculpidas , unha delas similar á figura dun frade .
Possiblement l'escultura d'una pedra que ara està dins de l'església, entrant a la dreta, ocupés en un altre temps aquest timpà.	Posiblemente a escultura de pedra que agora está dentro da igrexa , entrando á dereita , ocupase noutro tempo este tímpano .
Tant a la part sud com al capçal de l'església hi ha contraforts que ajuden a reforçar els murs.	Tanto na parte sur coma no testeiro da igrexa hai contrafortes que axudan a reforzar os muros .
A la part sud, entre dos contraforts, s'obre una porta de forma rectangular.	Na parte sur , entre dous contrafortes , ábrese unha porta de forma rectangular .
Baixant unes escales i apropada a aquest mateix mur està el sepulcre del rector José Fondevila Martínez, mort en 1874.	Baixando unhas escaleiras e acaroada a este mesmo muro está o sartego do párroco José Fondevila Martínez , falecido en 1874 , benfeitor do Santuario da Barca .
En aquesta mateixa riba de l'església, en el lloc on es van construir unes tombes, es trobava la capella de l'Encarnació, enderrocada no hi ha gaire.	Nesta mesma banda da igrexa , no lugar onde se construíron uns nichos , atopábase a capela da Encarnación , derrubada non hai moito .
Aquesta capella de forma quadrada, amb una porta d'arc semicircular, era una obra del segle XVI i va ser fundada per Alonso García, veí de Muxía.	Esta capela de forma cadrada , cunha porta de arco semicircular , era unha obra do século XVI e foi fundada por Alonso García , veciño de Muxía .
Arrimada al mur nord es troba la capella del Rosari, d'estil gòtic, a la qual si accedeix des de l'interior de l'església a través d'una porta ogival.	Acaroada ao muro norte atópase a capela do Rosario , de estilo gótico , á que se accede dende o interior da igrexa a través dunha porta oxival .
Construïda a la fi del segle XIV, de forma rectangular, coberta amb volta de creueria en la qual els seus arcs diagonals es recolzen en cada cantonada sobre mènsules rematades en capitells.	Construída a finais do século XIV , de forma rectangular , cuberta con bóveda de crucería na que os seus arcos diagonais apóianse en cada esquina sobre ménsulas rematadas en capiteis .
Santa Eufemia de Vilarmosteiro és una de les 18 parròquies de l'ajuntament de Lugo d'O Páramo.	Santa Eufemia de Vilarmosteiro é unha das 18 parroquias do concello lugués do Páramo .
Segons l'IGE l'any 2011 tenia 118 habitants (66 dones i 52 homes), distribuïts en 12 entitats de població, el que suposa una disminució en relació a l'any 1999 quan tenia 134 habitants.	Segundo o IGE en 2011 tiña 118 habitantes ( 66 mulleres e 52 homes ) , distribuídos en 12 entidades de poboación , o que supón unha diminución en relación ao ano 1999 cando tiña 134 habitantes .
Església de Vilarmosteiro. La parròquia organitza entorn del dia 27 d'agost a festa del Sant Victorio , instaurada a la fi del segle XIX pel rector Juan Benito Quiroga .	A parroquia organiza en torno ó día 27 de agosto a festa do San Vitorio , instaurada a finais do século XIX polo párroco Juan Benito Quiroga .
El dia 16 de setembre se celebra una missa per la Santa Eufèmia, patrona des d'abans de l'any 1229.	O día 16 de setembro celébrase unha misa pola Santa Eufemia , patroa desde antes do ano 1229 .
Monòlit a O Campo da Feira.	Monólito no Campo da feira do Páramo .
Pendello a O Campo da Feira .	Pendello no Campo da feira do Páramo .
O Campo da Feira. O Castro de Neira. A Ciguñeira .	Lugares de Vilarmosteiro
Consta de 12 nuclis de població: Vilarmosteiro, Mundín, Lamacemón, Seoane, O Castro, A Ciguñeira, O Castro de Neira, Lamabecerros, A Cal, Vigodefondo, O Campo da Feira i San Xuliao.	Consta de 12 núcleos de poboación : Vilarmosteiro , Mundín , Lamacemón , Seoane , O Castro , A Ciguñeira , O Castro de Neira , Lamabecerros , A Cal , Vigodefondo , O Campo da Feira e San Xuliao .
A la parròquia de Vilarmosteiro es troba O Campo da Feira (traduïu literalment per El Campo de la Feria) d'O Páramo.	Na parroquia de Vilarmosteiro encóntrase o Campo da Feira do Páramo .
O Campo da Feira consta d'una roureda de més de 7 hectàrees.	O Campo da Feira consta dunha carballeira de máis de 7 hectáreas .
Al voltant d'O Campo da Feira l'ajuntament d'O Páramo va anar construint diferents edificis públics que van passar a constituir un nou nucli, O Páramo: el pavelló poliesportiu, el centre mèdic, el col·legi públic, la casa del metge, i finalment l'any 2006 l'ajuntament va mudar la capital per a aquest lloc i el nou edifici multiusos es va transformar en casa de l'ajuntament.[1]	Ó redor do Campo da Feira o concello do Páramo foi construíndo distintos edificios públicos que pasaron a constituír un novo núcleo , O Páramo [ 2 ] : o pavillón polideportivo , o centro médico , o colexio público , a casa do médico , e finalmente no ano 2006 o concello mudou a capital para este lugar e o novo edificio multiusos transformouse en casa do concello .
L'any 1976 van començar a organitzar-se les Fires i Festes de Primavera, amb l'ànim de recuperar la vitalitat a la carballeira davant l'amenaça de l'especulació urbanística.	No ano 1976 comezaron a organizarse as Feiras e Festas de Primavera , co ánimo de recuperar a vitalidade na carballeira ante a ameaza da especulación urbanística .
Aquestes fires estan organitzades per l'Associació d'Amics d'O Campo da Feira, creada per Jesús Méndez.	Estas feiras están organizadas pola Asociación de Amigos do Campo da Feira , creada por Jesús Méndez .
La primera referència històrica que es coneix de Vilarmosteiro és de l'any 1229, quan Vivian Froyaz es va batre en plet amb l'Encàrrec de Portomarín pel patronat de l'Església de Vilarmosteiro.	A primeira referencia histórica que se coñece de Vilarmosteiro é do ano 1229 , cando Vivian Froyaz se bateu en preito coa Encomenda de Portomarín polo padroado da Igrexa de Vilarmosteiro .
Aquest document és el primer document escrit en gallec més antic de la província de Lugo.	Este documento é o primeiro documento escrito en galego máis antigo da provincia de Lugo .
Curiosament el segon document més antic en gallec de la província inclou també el topònim Vilarmosteiro.	Curiosamente o segundo documento máis antigo en galego da provincia inclúe tamén o topónimo Vilarmosteiro .
Durant la Segona República reconeguts polítics del moment van donar mítings polítics a O Campo da Feira.	Durante a Segunda República recoñecidos políticos do momento deron mítins políticos no Campo da Feira .
El més sonat va ser el de Ramón Otero Pedrayo que va pujar a una estrada sobre diverses bótes de vi davant de la Casa do Zapateiro.	O máis sonado foi o de Ramón Otero Pedrayo que se subiu a un estrado sobre varias cubas de viño diante da Casa do Zapateiro .
L'any 2000 els veïns de Vilarmosteiro van crear l'Associació Lares Unidos, amb la pretensió d'organitzar les festes del San Victorio, crear una seu social pròpia, i la realització de les actuacions necessàries per a la construcció d'un nou cementiri parroquial.	No ano 2000 os veciños de Vilarmosteiro crearon a Asociación Lares Unidos , coa pretensión de organizar as festas do San Vitorio , crear unha sede social propia , e a realización das actuacións necesarias para a construción dun novo camposanto parroquial .
Santiago de Estás és una parròquia de l'ajuntament de Tomiño a la província de Pontevedra.	Santiago de Estás é unha parroquia do concello de Tomiño na provincia de Pontevedra .
Segons l'IGE el 2014 tenia 430 habitants ( 231 homes i 199 dones), distribuïts en 11 entitats de població, fet que suposa una disminució en relació a l'any 1999 quan tenia 436 habitants.[1] Pertany a l'arxiprestat de Guarda-Tebra, a la diòcesi de Tui-Vigo.	Segundo o IGE en 2014 tiña 430 habitantes ( 231 homes e 199 mulleres ) , distribuídos en 11 entidades de poboación , o que supón unha diminución en relación ao ano 1999 cando tiña 436 habitantes. [ 2 ] Pertence ó arciprestado da Guarda-Tebra , na diocese de Tui-Vigo .
La parròquia celebra les festes de la Verge Pelegrina l'últim cap de setmana d'agost i la de Sant Sebastià el 20 de gener.	A parroquia celebra as festas da Virxe Peregrina o último fin de semana de agosto e a de San Sebastián o 20 de xaneiro .
A la festa de l'estiu, els nens fan una dansa popular i dues nenes més petites assegudes al carro de la verge tiren flors acompanyades d'altres dues nenes vestides de comunió que fan el mateix.	Na festa do verán , os nenos e nenas fan unha danza popular e dúas cativas máis pequenas sentadas no carro da virxe tiran flores acompañadas doutras dúas nenas vestidas de comuñón que fan o mesmo .
A Tarrasteira. Vidancelle. Llocs de la parròquia Estàs no concello de Tomiño ( Pontevedra ) A Llogaret Os Bravos A Gándara A Gandariña A Granxola A Igrexa Os Medos Outeiriño Sant Sebastià A Tarrasteira Vidancelle	Lugares da parroquia de Estás no concello de Tomiño ( Pontevedra ) A Aldea Os Bravos A Gándara A Gandariña A Granxola A Igrexa Os Medos Outeiriño San Sebastián A Tarrasteira Vidancelle
La torre de Cela havia estat construïda a Fompedriña pel Mariscal Pardo de Cela, enderrocada durant la Gran Guerra Irmandiña.	A Torre de Cela fora construída en Fompedriña polo Mariscal Pardo de Cela , derrubada durante a Gran Guerra Irmandiña .
Va pertànyer als seus descendents, els Ribadeneira, senyors de Villaguisada.	Pertenceu aos seus descendentes , os Ribadeneira , señores de Villaguisada .
Avui desapareguda, es pot encara observar sobre el terreny el punt on va estar enclavada, a llevant de l'església parroquial.	Hoxe desaparecida , pódese aínda observar sobre o terreo o punto onde estivo enclavada , ó leste da igrexa parroquial .
El Pazo de Cela està també a Fompedriña, en una zona plana i fèrtil de la ribera esquerra del Miño.	O Pazo de Cela está tamén en Fompedriña , nunha zona chaira e fértil da ribeira esquerda do Miño .
És conegut també amb el nom de Retorta Antiga.	É coñecido tamén co nome de Retorta antiga .
Té dos pisos, amb planta rectangular que forma una L amb l'edifici auxiliar.	Ten dous andaes , con planta rectangular que forma un L co edificio auxiliar .
Té fàbrica de maçoneria d'una pedra de pissarra, pedreria en llindes i brancals.	Ten fábrica de cachotería de pedra de lousa , cantería en linteis e xambas .
Petit balcó exterior orientat cap al sol en l'angle interior del conjunt i escut d'armes.	Pequena solaina no ángulo interior do conxunto e escudo de armas .
L'església parroquial és un temple modern amb ampli atri, cementiri i contorn de grans roures.	A igrexa parroquial é un templo moderno con amplo atrio , cemiterio e contorno de grandes carballos .
De creu la llatina, coberta de pissarra i murs d'una pedra arrebossats de ciment.	De cruz latina , cuberta de lousa e muros de pedra revocados de cemento .
Nau esvelta, amb una porta lateral Sud, a dues aigües, porta principal amb llinda semiarquejada i finestra amb llinda semicircular, espadanya de dues obertures.	Nave esvelta , cunha porta lateral Sur , a dúas augas , porta principal con lintel semiarqueado e ventá con lintel semicircular , espadana de dous vanos .
Pis de ciment, cor de fusta sobre els peus, pila baptismal, a l'esquerra, amb dibuixos geomètrics i peu quadrat.	Piso de cemento , coro de madeira sobre os pés , pía bautismal , á esquerda , con debuxos xeométricos e pé cadrado .
Creuer amb cúpula sobre quatre arcs de mig punt, coberta a quatre aigües, més elevada que la nau, i il·luminada a través de quatre òculs laterals.	Cruceiro con cúpula sobre catro arcos de medio punto , cuberta a catro augas , máis elevada cá nave , e iluminada a través de catro óculos laterais .
Té un retaule major, modern, sense valor.	Ten un retablo maior , moderno , sen valor .
També hi ha un retaule de la capella lateral dreta, neogòtic amb la Immaculada i Sant Roc, el Nen, un gos i unes claus als peus (s. XVII).	Tamén hai un retablo da capela lateral dereita , neogótico coa Inmaculada e San Roque , o Neno , un can e unhas chaves ós pes ( s .
La creu parroquial és d'argent repussat (s. XVIII).	XVII ) . A cruz parroquial é de prata repuxada ( s. XVIII ) .
El cruceiro de Meidonín està situat en una cruïlla de camins al lloc de Meidonín i és de propietat particular.	O cruceiro de Meidonín está situado nun cruzamento de camiños no lugar de Meidonín é de propiedade particular .
Presenta dues inscripcions: una a la base en la qual es llegeix "Sant Roc", sota la representació escultòrica del Sant i d'un devot.	Presenta dúas inscricións : unha na base na que se le " San Roque " , debaixo da representación escultórica do Santo e dun devoto .
I una altra en el fust, on apareix la data del cruceiro: 1885.	E outra no fuste , onde aparece a data do cruceiro : 1885 .
El cruceiro de Quintián es troba a un costat d'una pista prop del cementiri parroquial de Cela.	O cruceiro de Quintián atópase ó carón dunha pista preto do cemiterio parroquial de Cela .
De propietat pública. Fins fa uns trenta anys els nens que morien sense batejar eren enterrats al costat del mateix .	De propiedade pública , ata hai uns trinta anos os nenos que morrían sen bautizar eran enterrados xunto ó mesmo .
Festa en honor a la Mare de Déu de l'Ascensió (15 d'agost).	Festa en honor á Virxe da Ascensión ( o 15 de agosto ) .
Antigament es festejava també el Sant Benet i el Sant Roc.	Antigamente festexábase tamén o San Benito e o San Roque .
Creuer de Meidonín Cruceiro de Quintián Niu de cigonya a Meidonín	Cruceiro de Meidonín Cruceiro de Quintián Niño de cegoña en Meidonín
Santa María de Cela és una parròquia de l'ajuntament d'Outeiro de Rei a la comarca de Lugo, a la província de Lugo.	Santa María de Cela é unha parroquia do concello de Outeiro de Rei na comarca de Lugo , na provincia de Lugo .
L'any 2011 tenia 225 habitants, d'ells 128 eren homes i 127 eren dones, el que suposa una disminució en relació a l'any 2006 quan tenia 284 habitants.	No ano 2011 tiña 225 habitantes , deles 128 eran homes e 127 eran mulleres , o que supón unha diminución en relación ao ano 2006 cando tiña 284 habitantes .
Cela a la web de l'ajuntament de Outeiro de Rei (en gallec).	Cela na web do concello de Outeiro de Rei
Pertany a l'arxiprestat d'Aguiar, a la diòcesi de Lugo.	Pertence ao arciprestado de Aguiar , da diocese de Lugo .
Limita al nord amb l'ajuntament de Cospeito, a l'oest amb el de Rábade, a l'est amb la parròquia de Taboi i al sud amb les de Folgueira i Matela.	Limita ao norte co concello de Cospeito , ao oeste co de Rábade , ao leste coa parroquia de Taboi e ao sur coas de Folgueira e Matela .
Banyada pel riu Miño i el rierol Regueiro, destaca la presència en el seu terme de La Insua de San Roque, a la qual en l'antiguitat es portava a pasturar el bestiar que era transportat en barques, arribant a ajuntar-se en aquests temps fins a 50 embarcacions.	Bañada polo río Miño e o regato Regueiro , destaca a presenza no seu termo da Insua de San Roque , á cal na antigüidade levábase a pacer o gando que era transportado en barcas , chegando a xuntarse neses tempos ata 50 embarcacións .
La Insua de San Roque és l'illa més gran del curs alt del Miño.	A insua de San Roque é a illa máis grande do curso alto do Miño .
Aquesta illa constitueix una àrea representativa de les zones humides de la Terra Chá i al costat de la Insua de Trabanca i la Insua de Santa Mariña o de Baixo conforma les anomenades Insuas del Miño.	Esta illa constitúe unha área representativa das zonas húmidas da Terra Chá e xunto á insua de Trabanca e a insua de Santa Mariña ou de Baixo conforma as chamadas Insuas do Miño .
Totes elles formen part de la zona especial de conservació (ZEC) Parga - Ladra - Támoga i de la zona nucli de la reserva de la biosfera Terras del Miño.	Todas elas forman parte da zona especial de conservación ( ZEC ) Parga - Ladra - Támoga e da zona núcleo da reserva da biosfera Terras do Miño .
Aquest doble aïllament del riu Miño a Cela va afavorir un bosc autòcton on es poden veure espècies com els roures, el grèvol i el freixe que conviuen en harmonia.	Este dobre illamento do río Miño en Cela favoreceu un bosque autóctono onde se poden ver especies como os carballos , o acivro e o freixo que conviven en harmonía .
El passat històric es remunta a l'època de la dominació romana, temps en què la parròquia va rebre el nom d'Aguas Celenas.	O pasado histórico remóntase á época da dominación romana , tempo no que a parroquia recibiu o nome de Aguas Celenas .
Ja en la Reconquesta als àrabs, realitzada pel bisbe Odoario, Cela va ser el lloc triat per iniciar aquesta tasca, pel seu valor estratègic.	Xa na Reconquista aos árabes , realizada polo bispo Odoario , Cela foi o lugar elixido para iniciar esta tarefa , polo seu valor estratéxico .
Caleiro (Santa María de Caleiro) és una parròquia que es localitza a l'ajuntament de Vilanova de Arousa.	Santa María de Caleiro é unha parroquia que se localiza no concello de Vilanova de Arousa .
Segons l'IGE, el 2016 tenia 2.946 habitants, dels quals 1.445 eren homes i 1.501 dones.[1] Això suposa una disminució d'habitants respecte a l'any 2007 quan tenia 3.072.	Segundo o IGE , [ 2 ] en 2016 tiña 2 946 habitantes , dos cales 1 445 eran homes e 1 501 mulleres. Isto supón unha diminución de habitantes con respecto ao ano 2007 cando tiña 3 072 .
L'Església de Santa Maria de Caleiro, d'origen romànica i que conserva elements de la fàbrica medieval, com l'absis, i les mènsules.	A Igrexa de Santa María de Caleiro , de orixe románica e que conserva elementos da fábrica medieval , como a ábsida , e os canzorros .
Llocs de la parròquia de Caleiro, a l'ajuntament de Vilanova de Arousa (Pontevedra)	Lugares de Vilanova de Arousa
A Aduana de Corón A Pantrigueira Boutrín Caleiro Corón Galáns O Montiño Ousensa San Roque de Corón Saradelo Tarrió Vilamaior Lugares da parroquia de Caleiro no concello de Vilanova de Arousa ( Pontevedra ) A Aduana de Corón A Pantrigueira Boutrín Caleiro Corón Currás Galáns O Montiño Ousensa San Roque de Corón Saradelo Tarrío Vilamaior	Lugares da parroquia de Caleiro no concello de Vilanova de Arousa ( Pontevedra ) A Aduana de Corón A Pantrigueira Boutrín Caleiro Corón Currás Galáns O Montiño Ousensa San Roque de Corón Saradelo Tarrío Vilamaior
András ( San Lourenzo ) Baión ( San Xoán ) Caleiro ( Santa María ) Deiro ( San Miguel ) Tremoedo ( Santo Estevo ) Vilanova de Arousa ( San Cibrán ) Galícia Província de Pontevedra Parròquies de Vilanova de Arousa András ( San Lourenzo ) Baión ( San Xoán ) Caleiro ( Santa María ) Deiro ( San Miguel ) Tremoedo ( Santo Estevo ) Vilanova de Arousa ( San Cibrán )	Galicia Provincia de Pontevedra Parroquias de Vilanova de Arousa András ( San Lourenzo ) Baión ( San Xoán ) Caleiro ( Santa María ) Deiro ( San Miguel ) Tremoedo ( Santo Estevo ) Vilanova de Arousa ( San Cibrán )
Galinova Editorial és una casa editora creada a La Corunya el 1994.	Galinova Editorial é unha casa editora creada na Coruña en 1994 .
Està orientada cap a l'ensenyament, especialment de música.	Está orientada cara ó ensino , especialmente de música .
Té poc volum d'edició (una mica més de tres-cents volums), però amb una alta qualitat amb obres de referència en diversos camps de la recerca lingüística bàsica sobre la llengua gallega.	Ten pouco volume publicador ( algo máis de trescentos volumes ) , pero cunha alta calidade coma obras de referencia iniciáticas en diversos campos da investigación lingüística básica sobre lingua galega .
El format de presentació dels llibres està sòbriament cuidat i els seus dos títols més importants en vendes (bastants llibres de text) són:	O formato de presentación dos libros está sobriamente coidado e os seus dous títulos máis importantes en vendas ( bardantes libros de texto ) son :
Espiral Maior és una editorial gallega fundada el 1991 i dirigida des de llavors pel poeta Miguel Anxo Fernán-Vello.	Espiral Maior é unha editorial galega fundada no ano 1991 e dirixida dende entón polo poeta Miguel Anxo Fernán-Vello .
Les opinions que va abocant al diari són des del primer moment crítiques amb la pintura moderna que observa ("Da esposición dos humoristas falo mal e do Cubismo digo que me é simpática a intención intelectual", escriu en un dels seus informes mensuals), al contrari del que escriu quan parla dels dibuixos xinesos i japonesos, les estàtues i mòmies egípcies o les gàrgoles de Nôtre Dame.	As opinións que vai vertendo no diario son desde o primeiro momento críticas coa pintura moderna que ve ( " Da esposición dos humoristas falo mal e do Cubismo digo que me é simpática a intención intelectual " , escribe nun dos seus informes mensuais ) , ó contrario do que escribe cando fala dos debuxos chineses e xaponeses , as estatuas e momias exipcias ou as gárgolas de Notre Dame .
També escriu del fàstic que li produeix el que qualifica d'ús abusiu del nu en les noves pintura i escultura (“No Luxembourg farteime de ver mulleres de marbre encoiras”).	Tamén escribe do noxo que lle produce o que que cualifica de uso abusivo do nu nas novas pintura e escultura ( " No Luxembourg farteime de ver mulleres de marbre encoiras .
Tanta teta e tanto cu amoláronme").[1] Sobre Pablo Picasso escriu el següent: "Amb tot, eu penso que Picasso é un farsant...	Tanta teta e tanto cu amoláronme " [ 5 ] ) . Sobre Pablo Picasso escribe o seguinte : " Con todo , eu penso que Picasso é un farsante ...
Eu teño a Picasso nada máis que por un 'amateur' da arte ".[2]	Eu teño a Picasso nada máis que por un ' amateur ' da arte " . [ 6 ]
Queda clar que París no li va agradar: “Non, ho.	Queda claro que París non lle gustou : " Non , ho .
I també escriu el següent: "Dóna vida de París... non sei que dicir!	E tamén escribe o seguinte : " Da vida de París ... ¡ non sei que dicir !
Se a civilización, se o progreso pode traer tanta inmoralidade, eu prefiro que non chegue endexamáis á nosa Terra".[1] Tanmateix, en l'última anotació del Diari escrita a París el 21 de juny, diu: "Deprendín moito en París sen perder unha migalla tan siquera das miñas ideas.	Se a civilización , se o progreso pode traer tanta inmoralidade , eu prefiro que non chegue endexamáis á nosa Terra " . [ 7 ] Aínda así , na última anotación do Diario escrita en París o 21 de xuño , di : " Deprendín moito en París sen perder unha migalla tan siquera das miñas ideas .
O esquelete do meu arte ganará moito con iste viaxe”, opinió que contrasta amb l'expressada en el colofó del viatge.	O esquelete do meu arte ganará moito con iste viaxe " , opinión que contrasta coa expresada no colofón da viaxe .
En la segona fase del viatge va recórrer Bèlgica, país en el qual es queda gairebé dos mesos.	Na segunda fase da viaxe percorreu Bélxica , país no que se queda case dous meses .
A la seva arribada a Brussel·les, el 22 de juny, escriu: "A primeira impresión é a seguinte: os primitivos flamengos son o mellor que hi hai en pintura".	Á chegada a Bruxelas , o 22 de xuño , escribe : " A primeira impresión é a seguinte : os primitivos flamengos son o mellor que hai en pintura " .
Això explica que passi els dies 27 al 29 complets al Museu Nacional d'Art Antic, admirant les obres del Bosch, de Brueghel i de Pieter Huys, entre d'altres.	Isto explica que pase os días 27 ó 29 completos no Museo Nacional de Arte Antiga , admirando as obras do Bosco , de Brueghel e de Pieter Huys , entre outros .
Del quadre Les temptacions de Sant Antoni, del primer, diu que està ple d'humor i en copia diferents detalls.	Do cadro As tentacións de San Antón , do primeiro , di que está cheo de humor e copia diferentes detalles .
També dibuixa detalls dels quadres de Brueghel.	Tamén debuxa detalles dos cadros de Brueghel .
Conclou dient que " Eu non sei saír do Museo antigo ...	Conclúe dicindo que " Eu non sei saír do Museo antigo ...
Visita també Gant, on estudia durant diversos dies el políptic de Hubert van Eyck, L'adoració de l'Anyell místic, que conserva la catedral de Sant Bavó: "É unha obra que mete medo. [ lower-alpha 1 ] Superior o que eu pensava.	Visita tamén Gante , onde estuda durante varios días o políptico de Hubert van Eyck , A adoración do Año místico , [ lower-alpha 2 ] que conserva a catedral de San Bavón : " É unha obra que mete medo. Superior ó que eu pensaba .
É a obra definitiva dun Arte , dunha época e dunha persoalidade " ; " En suma , no sé dir per què aquest quadre dóna tan profunda emoció , però no espero veure cosa millor ni més definitiva " . [1] [2]	É a obra definitiva dun Arte , dunha época e dunha persoalidade " ; [ 8 ] " En suma , non sei decir por qué este cadro doume tan fonda emoción , pero non espero ver cousa mellor nin máis definitiva " . [ 9 ]
També va visitar Bruges.	Tamén visitou Bruxas .

El temple pertany a un estil romànic de transició, formada per una sola nau, amb coberta de fusta i dividida en tres trossos per dos arcs apuntats que es recolzen en columnes arrambades als murs laterals.

O templo pertence a un estilo románico de transición , formada por unha soa nave , con cuberta de madeira e dividida en tres treitos por dous arcos apuntados que se apoian en columnas acaroadas ós muros laterais .

L'absis és rectangular, accedint-se a ell per un arc triomfal apuntat, recolzat, igual que els altres tres que subjecten la volta, sobre semicolumnes acabades en capitells adornats amb diferents motius.

A ábsida é rectangular , accedéndose a ela por un arco triunfal apuntado , apoiado , a igual que os outros tres que treman da bóveda , sobre semicolumnas rematadas en capiteis adornados con diferentes motivos .

La porta principal de l'església, que dóna a l'antic camí que conduïa al Santuari de la Mare de Déu de la Barca, és també d'arc apuntat, amb una arquivolta adornada amb un bossell i recolzada sobre dues columnes amb dos capitells de marbre per base, que alguns autors consideren d'origen romà.

A porta principal da igrexa , que dá ao antigo camiño que conducía ao Santuario da Virxe da Barca , é tamén de arco apuntado , cunha arquivolta adornada cun bocel e apoiada sobre dúas columnas con dous capiteis de mármore por base , que algúns autores consideran de orixe romana .

El timpà és llis, recolzant-se sobre mènsules esculpides, una d'elles similar a la figura d'un frare.

O tímpano é liso , apoiándose sobre ménsulas esculpidas , unha delas similar á figura dun frade .

Possiblement l'escultura d'una pedra que ara està dins de l'església, entrant a la dreta, ocupés en un altre temps aquest timpà.

Posiblemente a escultura de pedra que agora está dentro da igrexa , entrando á dereita , ocupase noutro tempo este tímpano .

Tant a la part sud com al capçal de l'església hi ha contraforts que ajuden a reforçar els murs.

Tanto na parte sur coma no testeiro da igrexa hai contrafortes que axudan a reforzar os muros .

A la part sud, entre dos contraforts, s'obre una porta de forma rectangular.

Na parte sur , entre dous contrafortes , ábrese unha porta de forma rectangular .

Baixant unes escales i apropada a aquest mateix mur està el sepulcre del rector José Fondevila Martínez, mort en 1874.

Baixando unhas escaleiras e acaroada a este mesmo muro está o sartego do párroco José Fondevila Martínez , falecido en 1874 , benfeitor do Santuario da Barca .

En aquesta mateixa riba de l'església, en el lloc on es van construir unes tombes, es trobava la capella de l'Encarnació, enderrocada no hi ha gaire.

Nesta mesma banda da igrexa , no lugar onde se construíron uns nichos , atopábase a capela da Encarnación , derrubada non hai moito .

Aquesta capella de forma quadrada, amb una porta d'arc semicircular, era una obra del segle XVI i va ser fundada per Alonso García, veí de Muxía.

Esta capela de forma cadrada , cunha porta de arco semicircular , era unha obra do século XVI e foi fundada por Alonso García , veciño de Muxía .

Arrimada al mur nord es troba la capella del Rosari, d'estil gòtic, a la qual si accedeix des de l'interior de l'església a través d'una porta ogival.

Acaroada ao muro norte atópase a capela do Rosario , de estilo gótico , á que se accede dende o interior da igrexa a través dunha porta oxival .

Construïda a la fi del segle XIV, de forma rectangular, coberta amb volta de creueria en la qual els seus arcs diagonals es recolzen en cada cantonada sobre mènsules rematades en capitells.

Construída a finais do século XIV , de forma rectangular , cuberta con bóveda de crucería na que os seus arcos diagonais apóianse en cada esquina sobre ménsulas rematadas en capiteis .

Santa Eufemia de Vilarmosteiro és una de les 18 parròquies de l'ajuntament de Lugo d'O Páramo.

Santa Eufemia de Vilarmosteiro é unha das 18 parroquias do concello lugués do Páramo .

Segons l'IGE l'any 2011 tenia 118 habitants (66 dones i 52 homes), distribuïts en 12 entitats de població, el que suposa una disminució en relació a l'any 1999 quan tenia 134 habitants.

Segundo o IGE en 2011 tiña 118 habitantes ( 66 mulleres e 52 homes ) , distribuídos en 12 entidades de poboación , o que supón unha diminución en relación ao ano 1999 cando tiña 134 habitantes .

Església de Vilarmosteiro. La parròquia organitza entorn del dia 27 d'agost a festa del Sant Victorio , instaurada a la fi del segle XIX pel rector Juan Benito Quiroga .

A parroquia organiza en torno ó día 27 de agosto a festa do San Vitorio , instaurada a finais do século XIX polo párroco Juan Benito Quiroga .

El dia 16 de setembre se celebra una missa per la Santa Eufèmia, patrona des d'abans de l'any 1229.

O día 16 de setembro celébrase unha misa pola Santa Eufemia , patroa desde antes do ano 1229 .

Monòlit a O Campo da Feira.

Monólito no Campo da feira do Páramo .

Pendello a O Campo da Feira .

Pendello no Campo da feira do Páramo .

O Campo da Feira. O Castro de Neira. A Ciguñeira .

Lugares de Vilarmosteiro

Consta de 12 nuclis de població: Vilarmosteiro, Mundín, Lamacemón, Seoane, O Castro, A Ciguñeira, O Castro de Neira, Lamabecerros, A Cal, Vigodefondo, O Campo da Feira i San Xuliao.

Consta de 12 núcleos de poboación : Vilarmosteiro , Mundín , Lamacemón , Seoane , O Castro , A Ciguñeira , O Castro de Neira , Lamabecerros , A Cal , Vigodefondo , O Campo da Feira e San Xuliao .

A la parròquia de Vilarmosteiro es troba O Campo da Feira (traduïu literalment per El Campo de la Feria) d'O Páramo.

Na parroquia de Vilarmosteiro encóntrase o Campo da Feira do Páramo .

O Campo da Feira consta d'una roureda de més de 7 hectàrees.

O Campo da Feira consta dunha carballeira de máis de 7 hectáreas .

Al voltant d'O Campo da Feira l'ajuntament d'O Páramo va anar construint diferents edificis públics que van passar a constituir un nou nucli, O Páramo: el pavelló poliesportiu, el centre mèdic, el col·legi públic, la casa del metge, i finalment l'any 2006 l'ajuntament va mudar la capital per a aquest lloc i el nou edifici multiusos es va transformar en casa de l'ajuntament.[1]

Ó redor do Campo da Feira o concello do Páramo foi construíndo distintos edificios públicos que pasaron a constituír un novo núcleo , O Páramo [ 2 ] : o pavillón polideportivo , o centro médico , o colexio público , a casa do médico , e finalmente no ano 2006 o concello mudou a capital para este lugar e o novo edificio multiusos transformouse en casa do concello .

L'any 1976 van començar a organitzar-se les Fires i Festes de Primavera, amb l'ànim de recuperar la vitalitat a la carballeira davant l'amenaça de l'especulació urbanística.

No ano 1976 comezaron a organizarse as Feiras e Festas de Primavera , co ánimo de recuperar a vitalidade na carballeira ante a ameaza da especulación urbanística .

Aquestes fires estan organitzades per l'Associació d'Amics d'O Campo da Feira, creada per Jesús Méndez.

Estas feiras están organizadas pola Asociación de Amigos do Campo da Feira , creada por Jesús Méndez .

La primera referència històrica que es coneix de Vilarmosteiro és de l'any 1229, quan Vivian Froyaz es va batre en plet amb l'Encàrrec de Portomarín pel patronat de l'Església de Vilarmosteiro.

A primeira referencia histórica que se coñece de Vilarmosteiro é do ano 1229 , cando Vivian Froyaz se bateu en preito coa Encomenda de Portomarín polo padroado da Igrexa de Vilarmosteiro .

Aquest document és el primer document escrit en gallec més antic de la província de Lugo.

Este documento é o primeiro documento escrito en galego máis antigo da provincia de Lugo .

Curiosament el segon document més antic en gallec de la província inclou també el topònim Vilarmosteiro.

Curiosamente o segundo documento máis antigo en galego da provincia inclúe tamén o topónimo Vilarmosteiro .

Durant la Segona República reconeguts polítics del moment van donar mítings polítics a O Campo da Feira.

Durante a Segunda República recoñecidos políticos do momento deron mítins políticos no Campo da Feira .

El més sonat va ser el de Ramón Otero Pedrayo que va pujar a una estrada sobre diverses bótes de vi davant de la Casa do Zapateiro.

O máis sonado foi o de Ramón Otero Pedrayo que se subiu a un estrado sobre varias cubas de viño diante da Casa do Zapateiro .

L'any 2000 els veïns de Vilarmosteiro van crear l'Associació Lares Unidos, amb la pretensió d'organitzar les festes del San Victorio, crear una seu social pròpia, i la realització de les actuacions necessàries per a la construcció d'un nou cementiri parroquial.

No ano 2000 os veciños de Vilarmosteiro crearon a Asociación Lares Unidos , coa pretensión de organizar as festas do San Vitorio , crear unha sede social propia , e a realización das actuacións necesarias para a construción dun novo camposanto parroquial .

Santiago de Estás és una parròquia de l'ajuntament de Tomiño a la província de Pontevedra.

Santiago de Estás é unha parroquia do concello de Tomiño na provincia de Pontevedra .

Segons l'IGE el 2014 tenia 430 habitants ( 231 homes i 199 dones), distribuïts en 11 entitats de població, fet que suposa una disminució en relació a l'any 1999 quan tenia 436 habitants.[1] Pertany a l'arxiprestat de Guarda-Tebra, a la diòcesi de Tui-Vigo.

Segundo o IGE en 2014 tiña 430 habitantes ( 231 homes e 199 mulleres ) , distribuídos en 11 entidades de poboación , o que supón unha diminución en relación ao ano 1999 cando tiña 436 habitantes. [ 2 ] Pertence ó arciprestado da Guarda-Tebra , na diocese de Tui-Vigo .

La parròquia celebra les festes de la Verge Pelegrina l'últim cap de setmana d'agost i la de Sant Sebastià el 20 de gener.

A parroquia celebra as festas da Virxe Peregrina o último fin de semana de agosto e a de San Sebastián o 20 de xaneiro .

A la festa de l'estiu, els nens fan una dansa popular i dues nenes més petites assegudes al carro de la verge tiren flors acompanyades d'altres dues nenes vestides de comunió que fan el mateix.

Na festa do verán , os nenos e nenas fan unha danza popular e dúas cativas máis pequenas sentadas no carro da virxe tiran flores acompañadas doutras dúas nenas vestidas de comuñón que fan o mesmo .

A Tarrasteira. Vidancelle. Llocs de la parròquia Estàs no concello de Tomiño ( Pontevedra ) A Llogaret Os Bravos A Gándara A Gandariña A Granxola A Igrexa Os Medos Outeiriño Sant Sebastià A Tarrasteira Vidancelle

Lugares da parroquia de Estás no concello de Tomiño ( Pontevedra ) A Aldea Os Bravos A Gándara A Gandariña A Granxola A Igrexa Os Medos Outeiriño San Sebastián A Tarrasteira Vidancelle

La torre de Cela havia estat construïda a Fompedriña pel Mariscal Pardo de Cela, enderrocada durant la Gran Guerra Irmandiña.

A Torre de Cela fora construída en Fompedriña polo Mariscal Pardo de Cela , derrubada durante a Gran Guerra Irmandiña .

Va pertànyer als seus descendents, els Ribadeneira, senyors de Villaguisada.

Pertenceu aos seus descendentes , os Ribadeneira , señores de Villaguisada .

Avui desapareguda, es pot encara observar sobre el terreny el punt on va estar enclavada, a llevant de l'església parroquial.

Hoxe desaparecida , pódese aínda observar sobre o terreo o punto onde estivo enclavada , ó leste da igrexa parroquial .

El Pazo de Cela està també a Fompedriña, en una zona plana i fèrtil de la ribera esquerra del Miño.

O Pazo de Cela está tamén en Fompedriña , nunha zona chaira e fértil da ribeira esquerda do Miño .

És conegut també amb el nom de Retorta Antiga.

É coñecido tamén co nome de Retorta antiga .

Té dos pisos, amb planta rectangular que forma una L amb l'edifici auxiliar.

Ten dous andaes , con planta rectangular que forma un L co edificio auxiliar .

Té fàbrica de maçoneria d'una pedra de pissarra, pedreria en llindes i brancals.

Ten fábrica de cachotería de pedra de lousa , cantería en linteis e xambas .

Petit balcó exterior orientat cap al sol en l'angle interior del conjunt i escut d'armes.

Pequena solaina no ángulo interior do conxunto e escudo de armas .

L'església parroquial és un temple modern amb ampli atri, cementiri i contorn de grans roures.

A igrexa parroquial é un templo moderno con amplo atrio , cemiterio e contorno de grandes carballos .

De creu la llatina, coberta de pissarra i murs d'una pedra arrebossats de ciment.

De cruz latina , cuberta de lousa e muros de pedra revocados de cemento .

Nau esvelta, amb una porta lateral Sud, a dues aigües, porta principal amb llinda semiarquejada i finestra amb llinda semicircular, espadanya de dues obertures.

Nave esvelta , cunha porta lateral Sur , a dúas augas , porta principal con lintel semiarqueado e ventá con lintel semicircular , espadana de dous vanos .

Pis de ciment, cor de fusta sobre els peus, pila baptismal, a l'esquerra, amb dibuixos geomètrics i peu quadrat.

Piso de cemento , coro de madeira sobre os pés , pía bautismal , á esquerda , con debuxos xeométricos e pé cadrado .

Creuer amb cúpula sobre quatre arcs de mig punt, coberta a quatre aigües, més elevada que la nau, i il·luminada a través de quatre òculs laterals.

Cruceiro con cúpula sobre catro arcos de medio punto , cuberta a catro augas , máis elevada cá nave , e iluminada a través de catro óculos laterais .

Té un retaule major, modern, sense valor.

Ten un retablo maior , moderno , sen valor .

També hi ha un retaule de la capella lateral dreta, neogòtic amb la Immaculada i Sant Roc, el Nen, un gos i unes claus als peus (s. XVII).

Tamén hai un retablo da capela lateral dereita , neogótico coa Inmaculada e San Roque , o Neno , un can e unhas chaves ós pes ( s .

La creu parroquial és d'argent repussat (s. XVIII).

XVII ) . A cruz parroquial é de prata repuxada ( s. XVIII ) .

El cruceiro de Meidonín està situat en una cruïlla de camins al lloc de Meidonín i és de propietat particular.

O cruceiro de Meidonín está situado nun cruzamento de camiños no lugar de Meidonín é de propiedade particular .

Presenta dues inscripcions: una a la base en la qual es llegeix "Sant Roc", sota la representació escultòrica del Sant i d'un devot.

Presenta dúas inscricións : unha na base na que se le " San Roque " , debaixo da representación escultórica do Santo e dun devoto .

I una altra en el fust, on apareix la data del cruceiro: 1885.

E outra no fuste , onde aparece a data do cruceiro : 1885 .

El cruceiro de Quintián es troba a un costat d'una pista prop del cementiri parroquial de Cela.

O cruceiro de Quintián atópase ó carón dunha pista preto do cemiterio parroquial de Cela .

De propietat pública. Fins fa uns trenta anys els nens que morien sense batejar eren enterrats al costat del mateix .

De propiedade pública , ata hai uns trinta anos os nenos que morrían sen bautizar eran enterrados xunto ó mesmo .

Festa en honor a la Mare de Déu de l'Ascensió (15 d'agost).

Festa en honor á Virxe da Ascensión ( o 15 de agosto ) .

Antigament es festejava també el Sant Benet i el Sant Roc.

Antigamente festexábase tamén o San Benito e o San Roque .

Creuer de Meidonín Cruceiro de Quintián Niu de cigonya a Meidonín

Cruceiro de Meidonín Cruceiro de Quintián Niño de cegoña en Meidonín

Santa María de Cela és una parròquia de l'ajuntament d'Outeiro de Rei a la comarca de Lugo, a la província de Lugo.

Santa María de Cela é unha parroquia do concello de Outeiro de Rei na comarca de Lugo , na provincia de Lugo .

L'any 2011 tenia 225 habitants, d'ells 128 eren homes i 127 eren dones, el que suposa una disminució en relació a l'any 2006 quan tenia 284 habitants.

No ano 2011 tiña 225 habitantes , deles 128 eran homes e 127 eran mulleres , o que supón unha diminución en relación ao ano 2006 cando tiña 284 habitantes .

Cela a la web de l'ajuntament de Outeiro de Rei (en gallec).

Cela na web do concello de Outeiro de Rei

Pertany a l'arxiprestat d'Aguiar, a la diòcesi de Lugo.

Pertence ao arciprestado de Aguiar , da diocese de Lugo .

Limita al nord amb l'ajuntament de Cospeito, a l'oest amb el de Rábade, a l'est amb la parròquia de Taboi i al sud amb les de Folgueira i Matela.

Limita ao norte co concello de Cospeito , ao oeste co de Rábade , ao leste coa parroquia de Taboi e ao sur coas de Folgueira e Matela .

Banyada pel riu Miño i el rierol Regueiro, destaca la presència en el seu terme de La Insua de San Roque, a la qual en l'antiguitat es portava a pasturar el bestiar que era transportat en barques, arribant a ajuntar-se en aquests temps fins a 50 embarcacions.

Bañada polo río Miño e o regato Regueiro , destaca a presenza no seu termo da Insua de San Roque , á cal na antigüidade levábase a pacer o gando que era transportado en barcas , chegando a xuntarse neses tempos ata 50 embarcacións .

La Insua de San Roque és l'illa més gran del curs alt del Miño.

A insua de San Roque é a illa máis grande do curso alto do Miño .

Aquesta illa constitueix una àrea representativa de les zones humides de la Terra Chá i al costat de la Insua de Trabanca i la Insua de Santa Mariña o de Baixo conforma les anomenades Insuas del Miño.

Esta illa constitúe unha área representativa das zonas húmidas da Terra Chá e xunto á insua de Trabanca e a insua de Santa Mariña ou de Baixo conforma as chamadas Insuas do Miño .

Totes elles formen part de la zona especial de conservació (ZEC) Parga - Ladra - Támoga i de la zona nucli de la reserva de la biosfera Terras del Miño.

Todas elas forman parte da zona especial de conservación ( ZEC ) Parga - Ladra - Támoga e da zona núcleo da reserva da biosfera Terras do Miño .

Aquest doble aïllament del riu Miño a Cela va afavorir un bosc autòcton on es poden veure espècies com els roures, el grèvol i el freixe que conviuen en harmonia.

Este dobre illamento do río Miño en Cela favoreceu un bosque autóctono onde se poden ver especies como os carballos , o acivro e o freixo que conviven en harmonía .

El passat històric es remunta a l'època de la dominació romana, temps en què la parròquia va rebre el nom d'Aguas Celenas.

O pasado histórico remóntase á época da dominación romana , tempo no que a parroquia recibiu o nome de Aguas Celenas .

Ja en la Reconquesta als àrabs, realitzada pel bisbe Odoario, Cela va ser el lloc triat per iniciar aquesta tasca, pel seu valor estratègic.

Xa na Reconquista aos árabes , realizada polo bispo Odoario , Cela foi o lugar elixido para iniciar esta tarefa , polo seu valor estratéxico .

Caleiro (Santa María de Caleiro) és una parròquia que es localitza a l'ajuntament de Vilanova de Arousa.

Santa María de Caleiro é unha parroquia que se localiza no concello de Vilanova de Arousa .

Segons l'IGE, el 2016 tenia 2.946 habitants, dels quals 1.445 eren homes i 1.501 dones.[1] Això suposa una disminució d'habitants respecte a l'any 2007 quan tenia 3.072.

Segundo o IGE , [ 2 ] en 2016 tiña 2 946 habitantes , dos cales 1 445 eran homes e 1 501 mulleres. Isto supón unha diminución de habitantes con respecto ao ano 2007 cando tiña 3 072 .

L'Església de Santa Maria de Caleiro, d'origen romànica i que conserva elements de la fàbrica medieval, com l'absis, i les mènsules.

A Igrexa de Santa María de Caleiro , de orixe románica e que conserva elementos da fábrica medieval , como a ábsida , e os canzorros .

Llocs de la parròquia de Caleiro, a l'ajuntament de Vilanova de Arousa (Pontevedra)

Lugares de Vilanova de Arousa

A Aduana de Corón A Pantrigueira Boutrín Caleiro Corón Galáns O Montiño Ousensa San Roque de Corón Saradelo Tarrió Vilamaior Lugares da parroquia de Caleiro no concello de Vilanova de Arousa ( Pontevedra ) A Aduana de Corón A Pantrigueira Boutrín Caleiro Corón Currás Galáns O Montiño Ousensa San Roque de Corón Saradelo Tarrío Vilamaior

Lugares da parroquia de Caleiro no concello de Vilanova de Arousa ( Pontevedra ) A Aduana de Corón A Pantrigueira Boutrín Caleiro Corón Currás Galáns O Montiño Ousensa San Roque de Corón Saradelo Tarrío Vilamaior

András ( San Lourenzo ) Baión ( San Xoán ) Caleiro ( Santa María ) Deiro ( San Miguel ) Tremoedo ( Santo Estevo ) Vilanova de Arousa ( San Cibrán ) Galícia Província de Pontevedra Parròquies de Vilanova de Arousa András ( San Lourenzo ) Baión ( San Xoán ) Caleiro ( Santa María ) Deiro ( San Miguel ) Tremoedo ( Santo Estevo ) Vilanova de Arousa ( San Cibrán )

Galicia Provincia de Pontevedra Parroquias de Vilanova de Arousa András ( San Lourenzo ) Baión ( San Xoán ) Caleiro ( Santa María ) Deiro ( San Miguel ) Tremoedo ( Santo Estevo ) Vilanova de Arousa ( San Cibrán )

Galinova Editorial és una casa editora creada a La Corunya el 1994.

Galinova Editorial é unha casa editora creada na Coruña en 1994 .

Està orientada cap a l'ensenyament, especialment de música.

Está orientada cara ó ensino , especialmente de música .

Té poc volum d'edició (una mica més de tres-cents volums), però amb una alta qualitat amb obres de referència en diversos camps de la recerca lingüística bàsica sobre la llengua gallega.

Ten pouco volume publicador ( algo máis de trescentos volumes ) , pero cunha alta calidade coma obras de referencia iniciáticas en diversos campos da investigación lingüística básica sobre lingua galega .

El format de presentació dels llibres està sòbriament cuidat i els seus dos títols més importants en vendes (bastants llibres de text) són:

O formato de presentación dos libros está sobriamente coidado e os seus dous títulos máis importantes en vendas ( bardantes libros de texto ) son :

Espiral Maior és una editorial gallega fundada el 1991 i dirigida des de llavors pel poeta Miguel Anxo Fernán-Vello.

Espiral Maior é unha editorial galega fundada no ano 1991 e dirixida dende entón polo poeta Miguel Anxo Fernán-Vello .

Les opinions que va abocant al diari són des del primer moment crítiques amb la pintura moderna que observa ("Da esposición dos humoristas falo mal e do Cubismo digo que me é simpática a intención intelectual", escriu en un dels seus informes mensuals), al contrari del que escriu quan parla dels dibuixos xinesos i japonesos, les estàtues i mòmies egípcies o les gàrgoles de Nôtre Dame.

As opinións que vai vertendo no diario son desde o primeiro momento críticas coa pintura moderna que ve ( " Da esposición dos humoristas falo mal e do Cubismo digo que me é simpática a intención intelectual " , escribe nun dos seus informes mensuais ) , ó contrario do que escribe cando fala dos debuxos chineses e xaponeses , as estatuas e momias exipcias ou as gárgolas de Notre Dame .

També escriu del fàstic que li produeix el que qualifica d'ús abusiu del nu en les noves pintura i escultura (“No Luxembourg farteime de ver mulleres de marbre encoiras”).

Tamén escribe do noxo que lle produce o que que cualifica de uso abusivo do nu nas novas pintura e escultura ( " No Luxembourg farteime de ver mulleres de marbre encoiras .

Tanta teta e tanto cu amoláronme").[1] Sobre Pablo Picasso escriu el següent: "Amb tot, eu penso que Picasso é un farsant...

Tanta teta e tanto cu amoláronme " [ 5 ] ) . Sobre Pablo Picasso escribe o seguinte : " Con todo , eu penso que Picasso é un farsante ...

Eu teño a Picasso nada máis que por un 'amateur' da arte ".[2]

Eu teño a Picasso nada máis que por un ' amateur ' da arte " . [ 6 ]

Queda clar que París no li va agradar: “Non, ho.

Queda claro que París non lle gustou : " Non , ho .

I també escriu el següent: "Dóna vida de París... non sei que dicir!

E tamén escribe o seguinte : " Da vida de París ... ¡ non sei que dicir !

Se a civilización, se o progreso pode traer tanta inmoralidade, eu prefiro que non chegue endexamáis á nosa Terra".[1] Tanmateix, en l'última anotació del Diari escrita a París el 21 de juny, diu: "Deprendín moito en París sen perder unha migalla tan siquera das miñas ideas.

Se a civilización , se o progreso pode traer tanta inmoralidade , eu prefiro que non chegue endexamáis á nosa Terra " . [ 7 ] Aínda así , na última anotación do Diario escrita en París o 21 de xuño , di : " Deprendín moito en París sen perder unha migalla tan siquera das miñas ideas .

O esquelete do meu arte ganará moito con iste viaxe”, opinió que contrasta amb l'expressada en el colofó del viatge.

O esquelete do meu arte ganará moito con iste viaxe " , opinión que contrasta coa expresada no colofón da viaxe .

En la segona fase del viatge va recórrer Bèlgica, país en el qual es queda gairebé dos mesos.

Na segunda fase da viaxe percorreu Bélxica , país no que se queda case dous meses .

A la seva arribada a Brussel·les, el 22 de juny, escriu: "A primeira impresión é a seguinte: os primitivos flamengos son o mellor que hi hai en pintura".

Á chegada a Bruxelas , o 22 de xuño , escribe : " A primeira impresión é a seguinte : os primitivos flamengos son o mellor que hai en pintura " .

Això explica que passi els dies 27 al 29 complets al Museu Nacional d'Art Antic, admirant les obres del Bosch, de Brueghel i de Pieter Huys, entre d'altres.

Isto explica que pase os días 27 ó 29 completos no Museo Nacional de Arte Antiga , admirando as obras do Bosco , de Brueghel e de Pieter Huys , entre outros .

Del quadre Les temptacions de Sant Antoni, del primer, diu que està ple d'humor i en copia diferents detalls.

Do cadro As tentacións de San Antón , do primeiro , di que está cheo de humor e copia diferentes detalles .

També dibuixa detalls dels quadres de Brueghel.

Tamén debuxa detalles dos cadros de Brueghel .

Conclou dient que " Eu non sei saír do Museo antigo ...

Conclúe dicindo que " Eu non sei saír do Museo antigo ...

Visita també Gant, on estudia durant diversos dies el políptic de Hubert van Eyck, L'adoració de l'Anyell místic, que conserva la catedral de Sant Bavó: "É unha obra que mete medo. [ lower-alpha 1 ] Superior o que eu pensava.

Visita tamén Gante , onde estuda durante varios días o políptico de Hubert van Eyck , A adoración do Año místico , [ lower-alpha 2 ] que conserva a catedral de San Bavón : " É unha obra que mete medo. Superior ó que eu pensaba .

É a obra definitiva dun Arte , dunha época e dunha persoalidade " ; " En suma , no sé dir per què aquest quadre dóna tan profunda emoció , però no espero veure cosa millor ni més definitiva " . [1] [2]

É a obra definitiva dun Arte , dunha época e dunha persoalidade " ; [ 8 ] " En suma , non sei decir por qué este cadro doume tan fonda emoción , pero non espero ver cousa mellor nin máis definitiva " . [ 9 ]

També va visitar Bruges.

Tamén visitou Bruxas .